El sector de la caça a Catalunya té un valor econòmic de 230 milions d’euros. Així ho recull l’investigador de la Universitat de Lleida (UdL) Julian Caldú, que ha fet un estudi a partir d’enquestes a caçadors i de la federació del gremi. L’estudi recull que durant l’última temporada de caça la despesa directa va ser de 119 milions d’euros, mentre que la despesa indirecta va suposar 110 milions. Pel que fa a l’aprofitament de peces capturades, l’impacte va ser de 3 milions, dels quals més del 50% provenien del senglar.
De fet, l’estudi estima que a Catalunya el cens del senglar és d’aproximadament 125.000 exemplars, dels quals se’n cacen al voltant de 40.000 a l’any.
Tot i que la xifra de 230 milions d’euros a què arriba Julian Caldú amb el seu estudi és superior al que estima la federació espanyola de caça, que situa la despesa entre els 141 i els 189 milions d’euros, l’investigador admet que el resultat podria tenir un abast molt més gran. La raó és la manca d’un model estandarditzat i precís en la recollida de les dades, que al final de la seva intervenció ha aprofitat per reivindicar. D’aquesta manera, hi ha afegit, amb l’obtenció de dades molt més rigoroses s’ajudaria a “valorar” molt més el sector.
L’experta Carme Rosell va assenyalar, durant una jornada celebrada al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) de Solsona –en què es va presentar l’estudi–, que la caça és indispensable per fer front a la superpoblació de senglars al país, però va destacar que hi ha altres estratègies que caldria fomentar, com ara evitar donar-los menjar a prop de zones urbanes, o incentivar el consum de la seva carn. Rosell va alertar que el problema de la superpoblació del senglar a Catalunya “ens està posant entre les cordes perquè hem subestimat l’adversari”.
Excés de senglars arreu
L’experta en senglars es va mostrar així de contundent davant l’auditori que va assistir a les jornades sobre caça al CTFC. El problema, va explicar, va a l’alça sobretot pel factor humà, “perquè tothom, a la seva manera, hi contribueix una mica”. Tot i que les zones amb més densitat d’aquest tipus d’animals se situen a les comarques gironines i al nord de les comarques de Barcelona, Rosell va destacar que la superpoblació de senglars també afecta molts països europeus.
La biòloga va assenyalar que la densitat és rellevant, però més que aquest factor, els preocupa la tendència a l’alça en la reproducció d’aquests mamífers. Tot i que el nombre de senglars que s’han caçat va en augment, l’evolució del nombre de llicències va a la baixa i la mitjana d’edat dels caçadors ja és de 60 anys. Malgrat els esforços per aconseguir l’entrada de noves generacions en el sector, Carme Rosell ha assenyalat que la caça, tot i ser indispensable, no pot ser l’únic factor per fer front al problema perquè per ella mateixa no aconsegueix frenar el nombre de senglars. A més, l’espècie no té un predador fort que ajudi a equilibrar-ne la població, ja que la introducció del llop als boscos no hi pot fer front.
Accidents per animals
Entre els problemes que genera l’animal, es destaca que entre els accidents amb animals a Catalunya, el 80% són causats pels senglars. Pel que fa als accidents amb víctimes mortals, el 30% són provocats per aquest animal. Carme Rosell ha explicat que el senglar, a principi del segle XX era una espècie gairebé extingida a Catalunya. La fàcil adaptació al medi i la ràpida reproducció de l’espècie n’han accentuat la superpoblació. Amb el progressiu abandó dels boscos de la població, que va emigrar cap a les ciutats, l’animal es va anar fent l’amo del bosc. Tot i així, actualment el problema es localitza a les planes, ja que el senglar s’alimenta de conreus, sobretot de blat de moro.
Rosell ha destacat que les estratègies per reduir la població del senglar a Catalunya requereixen, primer, prevenir-ne els danys instal·lant, per exemple, tancats elèctrics als camps de conreu o blindant els contenidors en zones urbanes. En segon lloc, la reducció de la productivitat, és a dir, evitar donar aliments als animals, fomentant la captura immediata de porcs vietnamites, una espècie invasora, i també controlant la fertilitat a través de vacunes. En tercer lloc, Carme Rosell ha proposat l’augment de les captures amb la introducció de noves tècniques que generin més rendiment o la valoració de la carn de senglar, perquè pugui arribar fàcilment al consumidor.
Urbà i rural, plegats
L’experta va assenyalar que cal que el món urbà i el món rural es posin a treballar conjuntament per eradicar el problema, perquè només d’aquesta manera es podrà trobar una solució definitiva participada per tots.
Trobada per “situar la caça al segle XXI”
La jornada sobre cinegètica que dimarts passat es va celebrar a Solsona també va servir per posar en comú tots els agents que n’han estat afectats directament i per intercanviar punts de vista. A la trobada hi havia la presència de caçadors, agents rurals, administració i pagesos, entre d’altres. A més, també es van crear unes taules de treball sobre la futura llei de la caça del govern de Catalunya. Segons el subdirector general d’Activitats Cinegètiques, Jordi Ruiz, el nou text legal ha de permetre “situar el sector de la caça al segle XXI” i, a més, cal que el document legal tingui en compte els efectes que provoca en cadascun dels sectors de la societat afectats per tal de fer-hi front amb el màxim de consens i amb totes les garanties.
