“Ara per ara és la caça qui controla el senglar i ho ha de continuar fent durant molt temps”, va dir Carme Rosell, biòloga i especialista en l’estudi d’aquesta espècie en la xerrada “El senglar al Vallès Oriental. Evolució i conflictes”, que es va fer dijous al Museu La Tela i va obrir el cicle Ponències que organitza el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural (AC) de Granollers. Una quarantena de persones –moltes vinculades amb societats de caçadors de la comarca– van assistir a la presentació.
Tot i donar aquest protagonisme als caçadors a l’hora de controlar la població de senglars, Rosell va alertar que “calen altres mesures” i va proposar actuar sobre aquelles situacions que es donen ara i que faciliten la vida als senglars: boscos bruts, grans plantacions de conreus com el blat de moro fàcilment accessibles o hibridacions a partir de la barreja amb porcs domèstics: porcs vietnamites comprats com a mascotes que els seus amos abandonen en boscos –ja se n’han detectat en més de 30 comarques catalanes– quan es fan massa grans per tenir-los a casa. La barreja entre senglars i porcs de granja dispara la productivitat de les truges “fins a vuit, deu o dotze garrins”. Per controlar les poblacions, cal evitar deixar menjar als boscos i donar-los-en quan s’acosten a zones urbanes. “És com si en un foc encès hi anéssim afegint benzina”, va dir Rosell. La solució, va apuntar, passa per “una estratègia múltiple” orientada a “augmentar les captures, reduir la productivitat i evitar els danys a l’agricultura”. En canvi, va qüestionar la vacunació en massa de les femelles per esterilitzar-les. Entre altres motius, per l’elevat cost. “No creem falses expectatives. A Anglaterra, no va funcionar”.
Per la seva banda, Berta Pericas, enginyera forestal i veïna de Cànoves i Samalús, va exposar les dificultats dels caçadors per gestionar la carn dels senglars capturats. Va retratar les diverses pràctiques que es fan: la venda a centres de manipulació de carn de caça –com el que hi ha a Montseny– on la carn aprofitable es paga entre 0,65 i 0,85 euros el quilo o l’autoconsum, que està limitat a l’estricte àmbit familiar. “El caçador mata més senglars dels que pot arribar a consumir”. A més, sovint “les condicions higièniques no estan controlades”. També es pot tractar l’animal com a residu. Però hi ha el cost del tractament amb la dificultat afegida que totes les plantes estan a l’àrea de Lleida. Segons Pericas, sovint també es deixa l’animal mort al bosc i esdevé “aliment per a altres senglars”. A més, això pot facilitar l’expansió de la triquina. Pericas, Rosell i algunes de les persones del públic que van intervenir van defensar el consum de carn de senglar. “Si donéssim valor a la carn de senglar reduiríem les despeses pels caçadors, possibilitaríem un augment de les captures, hi hauria un atractiu per retirar tots els animals caçats del bosc i afavoriríem la higiene”, va dir Pericas.
Vintè número de ‘Ponències’
En l’acte de dijous a La Tela, l’Associació Cultural de Granollers va presentar el número 20 de la revista Ponències, que recull els quatre treballs que es van presentar en el cicle de l’any passat sobre el Projecte Rius o la torre de telegrafia de Can Casaca, a Granollers. També hi ha diversos documents i notes d’investigació de temàtica diversa.
Ferran Polo
