En plenes negociacions entre Generalitat i ajuntaments per fixar el nou model de gestió del sistema de control de fauna al Parc Agrari del Baix Llobregat, els agricultors de la zona reclamen una solució definitiva per protegir els seus conreus d'espècies com els conills, les cotorres, els faisans, els ànecs de collverd i, recentment, els senglars, entre d'altres, que any rere any malmeten els seus cultius. Els pagesos denuncien que al tractar-se d'una zona de seguretat on està prohibida la caça amb arma de foc, han de demanar els permisos a la Generalitat i que quan se'ls concedeix "el mal ja està fet". "Entre que es demana el permís i arriba l'autorització passa com a mínim una setmana i això no pot ser", lamenta Martí Sucarrats, coordinador d'Unió de Pagesos al Baix Llobregat. A banda d'agilitzar els permisos de caça, els pagesos reclamen mesures pal·liatives per controlar les poblacions de cotorres i tudons a les ciutats pròximes i garantir l'aliment a les espècies de la reserva natural perquè no "arrasin" els cultius propers. "Cal que les administracions reconeguin l'excés de fauna salvatge com un dels reptes principals que ha d'afrontar l'agricultura a Catalunya", alerta Sucarrats.
Els problemes amb el control de la fauna al Parc Agrari del Baix Llobregat ja fa anys que duren. L'any 2013 una plaga de tudons va posar en peu de guerra els agricultors de la zona que van perdre bona part de les collites de fruites i verdures. Tot i que la situació actual no arriba a aquests extrems, els agricultors denuncien que les afectacions als seus cultius continuen i que no tenen eines efectives per lluitar-hi. Albert Bou, responsable de Fauna Salvatge del sindicat Unió de Pagesos (UP) a la comarca, explica que en els últims cinc anys el mapa de conreus a la comarca ha canviat per culpa de les afectacions de les plagues urbanes. Així, si fa uns anys el territori es caracteritzava per una àmplia varietat de cultius, ara la majoria ha optat per la carxofa, un vegetal "que agrada poc" a espècies com els tudons o les cotorres. "Cal tenir en compte que un camp de cols o coliflor d'una hectàrea i 20.000 plantes es pot fer malbé en tres dies", assegura.Bou explica que les principals afectacions provenen d'espècies urbanes com els tudons o les cotorres, que es desplacen als camps dels voltants per alimentar-se més bé; els conills; els senglars, que cada dia tenen més presència a la zona i "ho trinxen tot"; i les aus que viuen als espais naturals del delta del Llobregat. Sobre aquest últim cas, Bou assegura que "els pagesos no tenim res en contra de les espècies protegides, el que passa es quan van construir hotels de cinc estrelles per les aus es van oblidar de posar-hi bufet lliure i som els pagesos els que en patim les conseqüències". Segons explica el gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat, Raimon Roda, amb l'actual normativa, que expira a finals d'aquest mes d'abril, els agricultors que preveuen o han tingut pèrdues per culpa de la fauna han d'avisar als Agents Rurals que són els que han d'expedir l'autorització de caça. Un cop concedida, els agricultors escullen els caçadors que faran les batudes d'entre una llista de 150 noms autoritzats prèviament per la Generalitat. Els pagesos lamenten que la caça amb arma de foc no és la solució als seus problemes i menys si els permisos triguen una setmana com passa ara. "L'arma de foc la utilitzem perquè és l'única alternativa de què disposem actualment, però no és gens efectiva perquè els permisos arriben tard i les aus han perdut la por i les que no matem, en comptes de fugir, passen a un altre camp", explica Bou.Els pagesos estan convençuts que la solució passa per posar en marxa mesures pal·liatives com controlar les poblacions de tudons i cotorres a les poblacions veïnes "on crien sense control", que s'estudiïn fórmules per esterilitzar les femelles de senglar i de conill i que es garanteixi l'aliment a les espècies que viuen als espais naturals del delta del Llobregat perquè no el busquin als camps propers, entre d'altres. "Són mesures que fa anys que reclamem i fins ara no se'ns ha fet cas", lamenta Sucarrats. Des de la Generalitat, la directora general de Forests, Montserrat Barniol, reconeix que en els darrers anys hi ha hagut un increment dels danys per causa de l'excés de fauna a les explotacions del Parc Agrari i que cal treballar conjuntament amb els ajuntaments per "gestionar-ho de la millor manera". Barniol explica que a l'actual llei de 2014 s'hi va afegir una modificació l'any passat que assenyalava els ajuntaments com els responsables de les zones de seguretat i que ara "cal veure com traduïm aquesta variació en la gestió". Aquesta setmana s'està negociant el nou marc regulador que contempla la possibilitat que la gestió de les autoritzacions de caça passi a mans del Consorci del Parc Agrari, que faria de mitjancer entre Generalitat i ajuntaments, i que s'introdueixin mesures alternatives per controlar la població de les aus i les espècies que causen afectacions. Una possibilitat que els pagesos veuen amb bons ulls i que des del Parc Agrari es veu com una oportunitat de "professionalitzar la gestió" en el control de la fauna al parc.
