Descarta que el pas a la legalitat catalana comporti un tall de les ajudes europees, si bé recorda que Catalunya aporta més del que rep
Anuncia que es reunirà amb el ministeri per revisar el repartiment de les subvencions que arriben des d'Europa
Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975) ha passat a la història per ser la primera consellera d'Agricultura de la Generalitat. Com a responsable d'aquesta cartera, Serret ja viu en primera persona la complexitat dels sectors agraris, ramaders i pesquers i les dificultats per donar resposta a les seves reclamacions. En vista del poc marge pressupostari que té el Govern, Serret defensa la creació d'una política agrària catalana que permeti superar l'actual gestió de les línies d'ajudes que arriben de Madrid o Brussel·les i, alhora, abordar els problemes que planteja el territori. NacióDigital l'ha sotmès a examen per saber com s'enfila aquesta fita i com s'aborden els conflictes i les crisis de l'agricultura catalana.
- Vostè ha estat escollida per ser la consellera d’Agricultura d’un govern que ha de durar pocs mesos. Té temps suficient per crear les estructures d’estat agràries que fan falta per sostenir una Catalunya independent?
- L’objectiu és aquest, i tenim molt camí fet en aquest sentit. Volem enllestir les estructures d’estat, i si això no és possible, almenys deixar-les embastades perquè es posin a funcionar quan arribi el moment.
- En quins camps estan treballant?
- En el tema de mercats exteriors hi dediquem esforços perquè som un país exportador on la indústria agroalimentària és un motor. Hem de garantir la seguretat d’aquests mercats quan hi hagi un canvi de legalitat. D’altra banda, també treballem en el projecte de l’Agència Catalana de Control de Qualitat amb l’objectiu de controlar tots els trams; des de la producció fins a la venda final.
- D’ençà que és consellera ja ha fet diverses referències a la Política Agrària Comuna (PAC). A Catalunya li és perjudicial formar part de l’estat espanyol a l’hora de rebre aquestes ajudes europees?
- Que quedi clar, primer, que aquestes ajudes no les volem deixar de rebre en cap moment. Europa delega cada cop més en els estats l’administració d’aquests diners, i és cert que Catalunya es troba en una situació desigual si es compara amb altres comunitats. A Espanya hi ha un 40% de ramaderia i un 60% d’agricultura, i això a casa nostra és just a l’inrevés, i hi perdem. Es calcula que les pèrdues estan entorn als 20 milions d’euros, però el departament està fent els seus estudis per determinar quins són els dèficits per territoris i per sectors. Sabem que mentre estiguem dins d'Espanya patirem aquesta situació, encara que tenim pensat parlar amb l’Estat en els propers mesos per tal de revisar aquest sistema de repartiment.
- La PAC catalana és la solució a aquest problema?
- És l’aposta, sí. Hem de construir una política pròpia per poder destinar més diners a les polítiques agràries com fan els països més avançats del món. Aconseguir això ens permetria abordar els problemes del territori, que és forestal, amb grans planes, amb un sector agrícola potent, amb una ramaderia molt competitiva, amb una gran indústria agroalimentària... cal que tinguem una visió de construcció que vagi més enllà de la pura administració de les línies d’ajuts. La nostra capacitat d’hisenda no ens dóna marge, i a sobre l’Estat espanyol retalla el cofinançament de projectes europeus.
- I aquest buit l’ha de cobrir la Generalitat?
- Sí, perquè sinó perdem el projecte. Europa posa un 50% de diners, i l’altra meitat ha de ser coberta a parts iguals entre l’estat espanyol i la Generalitat. Un 25% cadascun. Madrid, però, ha retallat un 75% la seva part, de manera que el Govern ha d’augmentar les partides. Això ha tensionat encara més la caixa de la conselleria.
- L’Estat no pot impugnar aquesta nova PAC catalana?
- Tenim competències exclusives i ja hi ha passos fets com la Llei d’orientació agrària, que és un gran embrió que cal revisar i començar a desplegar.
- Es poden acabar les ajudes europees a la Catalunya independent?
- En aquest discurs de la por hi ha dos línies argumentals que s’han de rebatre. La primera és la de les subvencions. La Unió Europea no deixarà de reconèixer els drets dels seus ciutadans, i a més, cal tenir en compte que Catalunya aporta molt més del què rep en ajudes agràries. Per tant, en un hipotètic cas d’exclusió automàtica, el fet de no percebre aquests diners no seria cap drama. D’altra banda hi ha un discurs que vol fer por amb el tema dels mercats i les normatives. Actualment estem complint amb tota la reglamentació comunitària, i les coses no canviaran d’un dia per l’altre ni hi haurà cap buit jurídic. Els acords comercials es podran mantenir. No hi ha raons per tenir por.
- Un estudi del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya diu que d’aquí 20 anys hi haurà la meitat de pagesos a Catalunya i que quatre de cada deu serà major de 65 anys. Com es soluciona aquesta crisi generacional?
- Aquestes dades es fonamenten en l’evolució de la població agrària. Patim un descens de població en zones rurals. La solució a aquest problema passa per fer polítiques adaptades a les oportunitats que té el sector i a posar en valor la professió. Cal que hi hagi consciència que aquest sector és molt competitiu i que té projecció de futur, perquè és estratègic.
- I hi ha resposta per part dels joves?
- Les darreres dades són molt positives. En el darrer any hem tingut unes 700 incorporacions de pagesos joves i el nivell d’inscripcions en escoles agràries ha estat a l'entorn de les 800, un màxim històric. Estem començant a obrir un procés que afavoreixi el relleu generacional.
- Vostè té una llarga llista de problemes sobra la taula. El sector porcí, per exemple, està en un moment convuls. Amb el mercat rus tancat, hi ha sobreproducció i els ramaders perden diners. Com es pot donar resposta a aquests problemes?
- La qüestió dels mercats és complexa, perquè les relacions internacionals depenen de l’Estat espanyol. Nosaltres no tenim capacitat econòmica suficient per tirar endavant mesures unilaterals, i, per tant, el que podem fer és intentar fer una estratègia conjunta i dialogar amb el sector. En aquest sector tenim un aliat que és PRODECA, que ajuda i promou. Aquest any, per primer cop, hem ajuntat associacions de productors de carni per fer un fòrum amb delegats comercials d’altres països per mirar d’obrir exportacions.
- El sector de la llet també passa per turbulències amb la fi de les quotes.
- El mercat s’ha distorsionat i ens cal una feina d’ajudar els productors a organitzar-se. En aquest sentit apostem per la creació de plataformes i la promoció del consum a casa nostra.
- Hi ha hagut un canvi d’hàbits dels ciutadans a l’hora de beure llet?
- El consum s’ha anat reduint sí, però a Catalunya consumim més llet de la que produïm. Per això és important l’estímul de la producció local que vagi lligada a una estratègia de promoció del producte. D’altra banda, també apostem per la venda directa de la llet crua del ramader al consumidor. Aquesta opció no serà la salvació del sector, però ens ajudarà a posar-lo en valor.
- La fauna salvatge, un altre problema. Senglars, cabirols, conills... arrasen conreus.
- I és un problema que està esdevenint endèmic. Hi ha un greu desequilibri amb la fauna cinegètica, perquè hi ha poca gestió forestal i no hi ha depredadors. L’ecosistema s’ha de reequilibrar, i no és fàcil. Les batudes que es fan anualment no frenen l’evolució d’aquesta fauna, i per això ens plantegem un abordatge diferent a mig i a llarg termini, perquè aquest és un problema de país. Les estratègies que hem de seguir a partir d’ara s’ha de fer a través d’un pla interdepartamental que ha de ser consensuat amb altres conselleries com la de Territori i Sostenibilitat per la gestió des Parcs Naturals, la d’Interior per la seguretat i la de Sanitat per la transmissió de malalties. Els animals que són caçats han de ser aprofitats. La seva carn pot servir per generar economia, ja sigui en el món de la restauració o en l’exportació.
- Planteja una nova llei de caça?
- Esdevé imprescindible, perquè la que tenim ara és de l’any 1970. El col·lectiu de caçadors ha canviat molt en les darreres dècades, i per això cal que s’actualitzi i es modernitzi. Actualment hi ha molts caçadors que surten al bosc per oci i que no estan federats. Serà necessària una orientació i formació d’aquests col·lectius de cara al futur.
- Tampoc sembla que el sector del conill vagi millor. Des del 2008 han tancat un 40% de granges.
- S’està treballant amb el sector per aturar el cop. Dialoguem amb els grangers i fem l’acompanyament per tal que es vagin fent les inversions que el propi sector ens demana. La producció ha d’estar adaptada a la societat actual, que en els darrers anys ha deixat de consumir aquesta carn de la mateixa manera que ho feia anys enrere.
- Si una infraestructura és important per les terres de Lleida és el Segarra Garrigues. Amb la gestió del canal adoptarà la mateixa estratègia que l’anterior conseller?
- La nostra voluntat és la de fer els possibles per consolidar el projecte i la implantació del canal. Som conscients que és una tasca complicada i que hem de generar confiança als regants per tal que s’adhereixin al reg. Cal fer entendre que la inversió val la pena d’acord amb l’adaptació de cada regant amb el seu cultiu. No és el mateix el cereal que l'olivera, i, per tant, tampoc la rendibilitat. Les empreses motor com Torres, Raimat o Borges poden ajudar.
- La DOP Garrigues vol ampliar la seva base territorial, però l'anterior conseller, Jordi Ciuraneta, va dir que aquesta qüestió s'havia d'anar cuinant a foc lent. Què en pensa?
- El nostre posicionament ha estat clar en tot moment i així ho hem explicat a tothom: treballarem per trobar la millor solució per a la DOP Garrigues i això implica, necessàriament, diàleg amb tots els implicats, tant del sector com del territori. Ara, el primer és celebrar les eleccions que hi ha previstes a totes les DOP, i després ja veurem com, entre tots, afrontem aquesta qüestió.
- Els productors de fruits secs creuen que no podran mantenir-se amb la caiguda de les ajudes per hectàrea. La Generalitat pot cobrir el que s’està perdent?
- Caldrà estudiar les mesures des del punt de vista que afavoreixi la promoció i comercialització. El sector de la fruita seca no és fàcil, perquè hi ha molta competència i només podem gestionar un pressupost limitat. El dia que puguem gestionar els nostres recursos serem capaços de fer polítiques més adaptades al territori.
- Després del tancament de plantes de purins, com es pretén resoldre la situació?
- Aquest és un dels reptes més importants que té el sector ramader i que estem mirant de resoldre conjuntament amb ell. I vull reconèixer l'aposta que el propi sector, sobretot el porcí, hi està disposat a fer. El nou model de gestió de les dejeccions que hem d'implantar és no només sectorial sinó un model de país. La problemàtica actual al voltant de la gestió de les dejeccions s'ha d'afrontar amb una estratègia integral i amb iniciatives que siguin viables, econòmicament i mediambientalment. El foment de la fertilització orgànica i les bones pràctiques agrícoles, les millores en l'alimentació del bestiar, les innovacions aplicades a la gestió d'aquest subproducte (separació sòlid-líquid, centres de gestió compartits, etcètera) o l'aprofitament energètic, entre altres possibles accions, han de formar part d'aquesta estratègia global
- La plaga del cargol poma no es podrà eradicar a curt ni a mitjà termini segons ha dit la mateixa conselleria. El que sí que es pot fer és minimitzar-la. Per això fan falta ajudes econòmiques. Pot afrontar-les la Generalitat? Hi ha la possibilitat que se'n desbloquegin algunes d'altres administracions?
- Hem d'actuar sense baixar la guàrdia en cap moment. Des de la Generalitat coordinem els recursos amb els quals hem de finançar les actuacions per lluitar contra aquesta plaga: els propis, els que depenen de Madrid i els que formen part del Programa de Desenvolupament Rural de la Unió Europea. Tota actuació en les parcel·les afectades pel cargol poma (eixugat, tractaments, sectorització, prospecció, entre d'altres) és validada per la comissió tècnica de seguiment coordinada pel DARP i requereix de recursos econòmics, que si no arriben hem de finançar nosaltres. És per això que demanem a totes les Administracions que compleixin amb els seus compromisos per poder actuar de forma ràpida i eficaç.
- El Departament d’Agricultura ha patit des del 2010 una davallada pressupostària del 47%. La Generalitat retallarà més partides de la seva conselleria en els nous comptes?
- Estem treballant molt per canviar aquesta tendència descendent. Vull ser optimista i pensar que podrem augmentar la dotació de pressupost, que espero que n'hi hagi. De moment, però, el que puc dir és que aturarem la tendència a la baixa.
- Per tant, el pressupost d’Agricultura no baixarà per primer cop en cinc anys?
- No baixarà.
- Fins a quin punt són necessaris uns nous pressupostos per Agricultura? Prorrogar els del 2015 castigaria molt la seva conselleria?
- Necessitem uns nous pressupostos com l’aire que es respira. L’evolució negativa dels anys anteriors i les minvants aportacions de l’Estat espanyol ens han posat en una situació molt complexa. Hem de pensar que el sector agrari necessita inversió constant, perquè l’entorn és canviant i la societat ho exigeix. És vital per al país que hi hagi diners per a l’agricultura, la ramaderia o la pesca, i amb una pròrroga estarem pitjor que ara. El Govern ha adquirit compromisos que s’han d’anar cobrint, i en els propers mesos se'n signaran de nous que també s’hauran de complir. D’altra banda, també es van entomant cada any les ajudes de la Unió Europea que han de ser cofinançades per nosaltres. Si no som capaços de fer nous pressupostos que ens permetin adaptar-nos a les necessitats de cada moment, patirem molt i fins i tot podríem arribar al col·lapse. No vull ser dramàtica, però la situació és aquesta.
- Creu que la CUP és conscient d’aquest panorama? No sembla que tinguin massa problema en defensar una pròrroga dels pressupostos...
- Crec que sí que en són conscients, i si cal, en parlarem de nou. Una altra cosa és que els arguments de cadascú encaixin més o menys amb els dels altres, però penso que ara mateix no hi ha cap grup parlamentari que digui que la pròrroga pressupostària no és un problema. Dono per fet que a mesura que anem posant propostes sobre a taula es farà més evident la necessitat d’aprovar els nous pressupostos. Explicarem casos concrets per fer veure que són imprescindibles. La modernització dels regadius, la gestió forestal, la lluita contra les plagues... de casos n’hi ha molts.
- Sobta que l’Estat espanyol deixi que es perdin ajudes de la UE pel fet de no aportar el cofinançament. Des de Madrid es posen pals a les rodes pel desenvolupament agrari de Catalunya?
- No ho diria així. Aquesta política que ha fet l’Estat en els darrers anys ha afectat totes les comunitats per igual, i tinc la sensació que això és una estratègia per continuar amb la recentralització. Dir que no poden assumir aquestes ajudes és el millor argument que tenen per agafar-les des de Madrid, i això seria negatiu pel territori, ja que perdríem capacitat de desenvolupament.
Àlvar Llobet
