"El llop no es menja les àvies ni les nenes de color vermell". Ho diu el fundador de l'Associació Signatus, Ignasi Castellbí, a un grup d'alumnes de cinquè de primària que assisteixen a l'activitat Projecte Lupus. "El gran objectiu de l'activitat és canviar la concepció generada pels contes clàssics", explica la Isabel Verdaguer, una altra de les responsables de Signatus. La Lupus és una lloba ibèrica criada des de ben petita per humans. L'Associació mostra la lloba als alumnes perquè prenguin consciencia d'un animal "injustament castigat" per l'imaginari col·lectiu. Segons Signatus, a Catalunya hi ha 14 llops. Estan als Pirineus i provenen d'Itàlia, però no s'estableixen a la zona sinó que van i tornen de França.
Els 14 llops detectats al Pirineu no són ibèrics, tot i que seria el més lògic. La raça ibèrica, ubicada al nord de l'Estat, no arriba a Catalunya a causa de la caça permesa a alguns territoris. La Isabel Verdaguer assenyala que els llops dels Pirineus són d'Itàlia i arriben a Catalunya a través de França. "Són individus que no s'estableixen i que acaben tornant a França; son mascles que busquen femelles. Esperem que algun dia arribin grups i puguin establir-se", afegeix.
Es calcula que a l'Estat hi ha entre 1.500 i 2.000 exemplars de llops ibèrics, tot i que la xifra exacte és difícil de saber. La majoria d'individus estan al nord de la península, malgrat també se n'han vist a Madrid.
Menja senglars
El llop és un animal "salvatge" i "evidentment se l'ha de respectar i li hem de deixar el seu espai", adverteix Verdaguer, que també subratlla que és un animal que té "una por innata a l'home". En aquest sentit, diu que "si et trobes un llop, no et farà res; hauria de ser una manada molt gran i que portés molt temps sense menjar". La presa dels llops són els cabirols o els senglars. "El llop seria un gran controlador de senglars", assenyala.
