La població de senglar al Montseny ha tingut en els darrers anys una tendència a l’alça imparable fins als 12 porcs per cada 100 hectàrees actuals. Ara, un estudi certifica que aquests animals ocupen les zones de reserva natural del massís, on no es pot caçar, per resguardar-se dels caçadors. També s’ha vist que introduir la caça aquí ajuda a evitar-ho.
Les Zones de Reserva Natural del Parc Natural del Montseny, on no es pot caçar, es converteixen en un refugi per als senglars durant els mesos en què es pot matar aquesta espècie als espais on la caça està permesa. Ho ha constatat un estudi sobre el comportament del senglar que s’ha fet aquests darrers tres anys en dues zones del massís –a Riudeteix, a Montseny, i a Vallfornès, a Cànoves i Samalús– a partir d’un sistema de fototrampeig que ha permès aconseguir més de 30.000 imatges de senglars. “És la primera vegada que es fa un estudi d’aquest tipus a Catalunya que permet constatar l’efecte reserva”, explica Carme Rosell, de la consultoria Minuartia, responsable de l’estudi fet amb col·laboració del Parc Natural i dels guaites i les societats de caçadors. “A mesura que es van fent batudes al voltant de les reserves, els senglars es van concentrant aquí”, exposa Rosell. De fet, les densitats màximes a la zones de reserva natural s’han detectat entre desembre i gener, enmig de la temporada de caça, explica Daniel Guinart, biòleg del Parc Natural. A la vegada, el treball també constata els efectes que provoca la concentració de senglars a les zones de reserva natural. Perjudiquen espècies d’aus que posen els ous a terra. Per exemple, la perdiu, un animal en clara regressió. “Com més densitat de senglar hi ha, més possibilitats de depredació”, diu Guinart. També afecta la flora, sobretot les orquídies. “Són unes plantes molt afectades. Els bulbs que hi ha sota terra agraden molt als senglars”, exposa Rosell.
CAÇAR PER GESTIONAR
Amb els primers resultats de la recerca, ja es va decidir introduir la caça a les zones de reserva natural com una via per reduir la concentració de senglars. Es va fer amb l’autorització de la Generalitat i de forma controlada tant en els dies com en els caçadors que hi participen, que són de les societats del territori. L’estudi ha certificat l’eficàcia de l’acció cinegètica. “Després d’una batuda, la densitat baixa molt”, apunta Guinart. “És una mesura de gestió que permet fer sortir els senglars de les reserves cap a altres zones. És molt efectiva”, explica Rosell. Tot i això, “al cap d’unes setmanes, hi acaben tornant”, afegeix.
El treball també ha valorat l’impacte que les batudes de caçadors podien tenir sobre altres espècies de fauna i flora de les zones de reserva natural. “No té un efecte negatiu sobre altres espècies i, per això, creiem que es pot seguir fent mentre hi hagi altes densitats”, diu Guinart, que assegura que estudis com aquests “són imprescindibles per conèixer com funcionen les coses i per fer una gestió eficaç i eficient.
Si no sabem què està passant estem fent trets a cegues”. Més enllà de la caça, la presència dels depredadors naturals del senglars –el llop i l’ós– també ajudaria a reduir les densitats actuals. “Si hi ha senglar hi pot haver llop. L’altra cosa és que aquest trobi el Montseny com un lloc adequat per quedar-se” tenint en compte l’elevada presència humana que hi ha. Per això, Guinart entén que si el llop “no colonitza de manera natural –tampoc descarta que pugui arribar a passar si amb els anys es consoliden les poblacions del Pirineu– és una bestiesa fer-ho de manera artificial”.
Font de molta informació
La investigació amb fototrampeig continuat al llarg de l’any en diversos espais del massís dóna als investigadors “molta informació” sobre el senglar, els seus hàbits i el seu comportament. Mostren com formen grups de fins a 20 exemplars amb femelles i garrins, com els mascles adults es mouen en solitari i “com varia l’organització social dels senglars al llarg de l’any”, diu Carme Rosell, de Minuartia.
SENGLARS FOTOGRAFIATS SENSE ATRAIENTS
El coneixement de les colles de caçadors i dels guaites del Parc Natural va ser clau per poder situar les càmeres de fototrampeig en punts per on es mouen els senglars. Aquesta experiència ha evitat haver de fer servir atraients –amb menjar o olors– per aconseguir que els animals s’acostin a les càmeres. Carme Rosell, de Minuartia, hi dóna molt valor. “Observem el que fan sense condicionants. Per això és important la col·laboració del territori”. Les fotos superiors van ser captades per les càmeres. A dalt, un grup format per femelles i garrins. A sota, un mascle solitari.
Ferran Polo
