Els dies 5 i 6 d’octubre, Masdenverge va organitzar la sexta edició de la Fira del Caçador; una mostra que sembla del tot consolidada si atenem a la quantitat de públic que va visitar-la i a les vendes que s’hi van realitzar. De fet, ara per ara, és l’única fira al voltant d’aquest sector al territori després que Móra d’Ebre haja suspès la celebració de Caçafir 2013.
Gairebé una desena d’armeries va participar en la Fira, que van oferir tota mena de productes i complements relacionats amb el món de la caça: roba, calçat,ganivets... i estris diversos que els amants d’aquesta pràctica van aprofitar per adquirir quan ja està a punt de començar la nova temporada de cacera, que ho farà aquest cap de setmana (vegeu pàgina 25 per conèixer-ne les dates exactes per a cada espècie cinegètica).Val a dir, però, que no va haver-hi exposició ni venda d’armes, ja que aquest fet implica un plus de seguretat que comporta un cost afegit per a l’organització.
A banda dels estands de material de caça, però, també va haver-hi exposicions canines, en què es van poder veure exemplars de les races més populars entre els caçadors. Ca eivissenc, pointer, setter o bretó són alguns exemples dels gossos que s’hi van poder veure i admirar. Cal esmentar, a més a més, les degustacions de menges de caça que va elaborar i oferir la societat de caçadors masdenvergenca, així com la implicació gastronòmica dels bars del municipi en la Fira, ja que també van oferir menús especials, relacionats amb els productes de caça, a uns preus molt populars.
La Fira del Caçador de Masdenverge va estar complementada, com és habitual, amb altres estands d’entitats de la població, que van promocionar productes locals diversos.
Arranca la temporada
Consultades diverses veus entre els caçadors, sembla que aquesta temporada 2013-2014 de cacera al Baix Ebre i al Montsià es presenta de manera similar a les anteriors quant a espècies cinegètiques de caça menor. I és que la meteorologia ha canviat, i també els cultius, la qual cosa ha provocat que les espècies hagen anat augmentant o reduint la seua presència en funció d’aquests factors. Es el cas del conill, per exemple. S’ha detectat que, al Montsià, n’hi ha molts més exemplars que al Baix Ebre, a causa -sempre segons les fonts consultades- de l’augment del cultiu dels cítrics, on hi ha prou aigua i menjar perquè aquests animalets hi habiten més còmodament que en termes municipals en què la major part de terreny per caçar és de secà, com és el cas de moltes poblacions del Baix Ebre. També és el cas de la perdiu, que ha sigut reintroduïda a molts vedats de caça sense gaire èxit al Baix Ebre, mentre que a la comarca veïna sembla que la població es manté prou estable. En el que sí que coincideixen totes les fonts, però, és que, tant en una comarca com en l’altra, el tord, l’espècie per excel·lència de la caça menor al territori, ha deixat d’acudir en massa a les Terres de l'Ebre. Siga per la meteorologia (és una espècie migratòria) o siga per la sobreexplotació de la seua caça (hi ha milers d’escopetes al territori), aquest ocell apareix cada vegada en menor mesura a casa nostra.
