Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · CAÇA MAJOR

ALERTA PER NOUS FOCUS DE SARNA EN CABRES SALVATGES AL BAIX EBRE



Alerta per nous focus de sarna en cabres salvatges al Baix Ebre

Dues cabres salvatges en una zona rocosa del massís del Port.  FOTO: JOAN REVILLAS

26/02/2016
L’efactació de la malaltia es limitava fins ara a una franja de territori de la Terra Alta, fora de la Reserva Nacional de Caça

La població de cabra salvatge de les Terres de l’Ebre es manté sobre els 5.300 exemplars, segons el cens dut a terme aquest hivern a la reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit i les àrees privades de caça del voltant.    

 

La malaltia de la sarna (detectada el 2014 al territori) afecta de moment una part de la Terra Alta i ara també del Baix Ebre, tot i que no ha minvat la població de cabra de forma significativa al gruix del territori.    

 

L’afectació del brot es manté principalment a la zona on ja es va detectar l’any passat, a part dels termes de Bot, Horta de Sant Joan, Prat de Comte, Gandesa i el Pinell de Brai, fora de la Reserva Nacional de Caça.    

 

En aquesta àrea el nombre de cabres ha disminuït de forma variable, «amb zones a on és difícil trobar exemplars i d’altres on, si més no de moment, la malaltia les ha respectat més i han tingut disminucions més modestes», segons destaquen des del Departament d’Agricultura de la Generalitat.    

 

A més, ha aparegut un nou focus, petit, al terme de Paüls, aquest si dins de la Reserva de Caça, on hi ha sis casos coneguts de cabres que han donat positiu en la malaltia.    

 

Atès que s’està a l’espera de nous resultats d’analítiques i s’ha observat algun exemplar sospitós en alguna altra zona, no es pot descartar que apareguin més exemplars malalts, especialment al terme d’Alfara de Carles.    

 

De moment, les mesures de contenció de la malaltia per evitar que s’expandeixi, amb la reducció controlada d’exemplars a les zones d’afectació i les àrees privades dels voltants, han resultat efectives.    

 

Així, durant el cens no s’ha trobat cap cabra malalta o amb símptomes al municipi d’Arnes, ni a la meitat est d’Horta de Sant Joan. Tampoc s’ha detectat cap exemplar positiu ni exemplars amb símptomes compatibles a les àrees privades de caça del sud-est de la Reserva.    

 

Per tant no hi ha casos de sarna als municipis de la Sénia, el Mas de Barberans, Roquetes o Tortosa; ni tampoc al nord, al terme de Benifallet.    

 

A diferència d’altres territoris a on la sarna hi és present tot l’any, els tècnics han observat que a les Terres de l’Ebre de moment el patró d’afectació és hivernal i remet amb el bon temps, amb nous exemplars malalts des del desembre al març-abril, però sobretot al gener i el febrer.    

 

Així, durant la temporada passada es van confirmar un total de 42 positius de sarna, el noranta per cent dels quals durant els mesos de gener i febrer.    

 

Pel que fa a la temporada actual, s’està observant el mateix patró i de moment ja s’han comptabilitzat una vintena de casos: un al novembre, quatre al desembre i una quinzena fins a mitjan gener, segons les dades de la Reserva Nacional de Caça.    

 

Pendents de l’evolució    

 

Actualment els tècnics estan a l’espera per veure com evoluciona la malaltia. Si es mantenen les possibilitats de contenir la sarna, es mantindrà l’operatiu actual de seguiment i control de la població i s’ampliarà si fora el cas.    

 

Si la sarna apareix a més zones i les mesures de contenció no aconsegueixen aturar-la, el Departament d’Agricultura determinarà que es passi a la fase segona del Pla, segons la qual es deixarà d’actuar i es deixarà a la malaltia evolucionar de forma natural.    

 

Reunió dels òrgans de la Reserva

 

Agricultura admet que es podria produir en el futur una «mortalitat severa» d’una part de la població de cabra salvatge però ha recordat que s’ha de veure com un «procés natural» que ha afectat sempre a les poblacions d’ungulats salvatges.    

 

El departament assegura que la cabra, com a espècie, «no està en perill de desaparició a les Terres de l’Ebre», i manté que la sarna s’ha d’entendre com «un mecanisme natural d’autoregulació de les seves poblacions». La Generalitat recorda que, en el marc del Pla d’actuació, hi ha un estoc de cabres originàries del massís del Port a la muntanya de Montserrat i que s’han incrementat els exemplars de cabres captives al tancat del Clot de l’Hospital, al terme de Roquetes, com a reserva de seguretat.    

 

La Junta Consultiva i el Consell d’Administració de la Reserva Nacional de Caça, on hi són les administracions de Catalunya, Aragó i el País Valencià, s’han reunit i han donat suport a les accions dutes a terme pel control de la malaltia.    

 

LES XIFRES

 

20 positius en sarna  

S’han confirmat des del mes de novembre passat. La majoria, fins a 15, s’han detectat durant el mes de gener.    

 

42 confirmats  

Nombre d’exemplars que van ser confirmats amb diagnòstic segur de la malaltia durant la temporada 2014-2015, segons les dades del Departament d’Agricultura.    

 

5.300 cabres  

Segons el darrer cens, la població de cabres salvatges de les Terres de l’Ebre es manté sobre uns 3.600 exemplars a la Reserva Nacional de Caça i 1.700 més en les Àrees Privades de Caça.    

 

M. MILLAN





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar