Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia històrica · PREMSA

TAXIDÈRMIA: UNA ARTESANIA ANCESTRAL CASTIGADA PER LA CRISI DE LA CAÇA I LA PIRATERIA



Taxidèrmia: una artesania ancestral castigada per la crisi de la caça i la pirateria

22/02/2016
Durant els anys més durs de la crisi econòmica, el nombre de caçadors a Espanya, que era d’1,2 milions, es va reduir una tercera part

La taxidèrmia viu un moment delicat per la pirateria i per la crisi econòmica, que ha reduït un terç el nombre de caçadors a Espanya, principals proveïdors de peces d´aquest antic ofici artesanal.    

 

Segons dades de la Reial Federació Espanyola de Caça (RFEC), durant els anys de la crisi econòmica, el nombre de caçadors va descendir d’1.200.000 a uns 800.000 en els anys més durs, una caiguda que va repercutir en els taxidermistes, la subsistència dels quals depèn, en gran mesura, del poder adquisitiu dels caçadors.    

 

De la mateixa manera, la crisi també ha estat responsable de l´auge de «taxidermistes il·legals»: aficionats sense preparació ni papers, que ofereixen als clients preus barats que els professionals del sector a penes poden igualar, segons ha manifestat a Efe el taxidermista Andrés Abellán.    

 

«Les seves tarifes són mes baixes perquè no paguen impostos i no tenen els permisos oportuns», va comentar Abellán, especialitzat a dissecar aus.    

 

La taxidèrmia, del grec «taxi» (arranjament o col·locació) i «dermis» (pell), ja s´utilitzava fa 8.000 anys, quan a Xile la cultura chinchorro preparava cadàvers utilitzant tècniques de taxidèrmia, mentre que a Espanya el primer manual d´aquest ofici, «Instrucció sobre l´art de conservar els objectes d´Història Natural», es va publicar el 1817.    

 

Taxidermista, dissecador o naturalitzador d´animals, un ofici no gaire corrent al qual Abellán va arribar atret per la seva afició a la natura i per les seves visit

 

es, de jove, al Museu de Ciències Naturals de Madrid, on va augmentar la seva «passió i respecte» pels animals.    

 

Es pot dissecar tot, des d´animals molt petits fins a elefants, encara que com més petits més feina requereixen, ha afegit Abellán, per a qui la metodologia dels seus treballs, amb aus procedents de caceres legals, persegueix una mateixa finalitat: «l´animal dissecat ha de semblar viu , captar la seva veritable expressió».    

 

L´expert ha assenyalat que no hi ha aus especialment difícils, algunes tenen una ploma més complicada com coloms i tórtores, però cada treball és un repte que cal afrontar com a únic.    

 

Perquè el resultat final de la peça sigui òptim és essencial que el trofeu de caça arribi a les mans del professional, congelat o en sal, en el menor temps possible des que és abatut.    

 

En el cas de les aus, quan el taxidermista procedeix a donar-los una «segona vida», els primer que fa és escorxar l´animal i després rentar les plomes acuradament amb aigua i xampú.    

 

Una vegada que el plomatge aquesta sec es realitza un cos, similar al de l´au que volem dissecar, farcit d´encenalls i amb extremitats filats, al qual se li cus i ajusta la pell perquè quedi totalment fixa abans de col·locar-se en una vitrina amb la seva hàbitat.    

 

En aquest moment, ha detallat Abellán, el taxidermista té al davant un «monstre», un cos realment lleig al qual ofici i habilitat convertiran en un animal idèntic al que era.    

 

«És la part més difícil on els professionals han de calcar cada gest de l´animal, així com determinar la posi que marcaran les seves faccions».    

 

Un cop acabat el cos es col·loquen la resta d´elements com els ulls, solen ser de vidre, es pinten a mà les zones on no hi havia pèl, com potes i becs, i es restaura alguna possible imperfecció. Els encàrrecs es lliuren en vitrines recreant l´hàbitat concret de cada espècie i amb un preu que sol oscil·lar entre els 400 euros d´una perdiu, els 700 d´un faisà gran i els 800 euros per un pit de cérvol.    

 

ELENA SÁNCHEZ LASO/EFE





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar