Seria el somni anhelat d’Astèrix, Obèlix i el seu poblat de gals irreductibles. Però és Collserola, el bosc més pròxim a Barcelona, i no un poblat fictici al nord-oest de la Gàl·lia d’abans de Crist. I a la capital catalana del segle XXI els senglars han deixat de ser una mera delícia gastronòmica i s’han convertit en un autèntic mal de cap per a veïns i utoritats per la desbocada proliferació que han experimentat durant els últims temps. N’és una prova que el 2015 es va tancar com l’any en què es va batre el rècord de morts d’aquesta varietat de porc salvatge al parc natural i als seus voltants, amb 652 animals. Per entendre la magnitud de la xifra, només s’ha de cotejar amb el registre de l’any precedent, quan es va abatre i es va sacrificar just la meitat de preses, 326. Una dècada enrere, el 2005, van ser 129 peces. D’aquests 652 senglars morts, 432 ho van ser per caça a l’aguait i 123 en batudes de caçadors, mentre que 64 ho van ser per captura d’animals en situacions conflictives i 28 van ser atropellats.
MESURES DE CONTROL
«Cada vegada es fa més necessari un esforç màxim per evitar que la població de senglars es descontroli», explica Josep Maria López, responsable de biodiversitat i activitats cinegètiques del Departament d’Agricultura a les comarques de Barcelona. I encara que resulta impossible establir un cens de la població d’aquesta fauna a la zona, des de la Generalitat estableixen una forquilla d’entre el miler i els 1.200 exemplars, en funció de la temporada de l’any, mentre que la xifra estimada només 12 mesos abans era d’uns 800. No obstant, fonts pròximes al parc de Collserola sostenen que la realitat és que «se superen de sobres» els 1.200 animals.
López destaca que el creixement desaforat d’aquesta espècie els obliga a adoptar mesures «cada vegada més dràstiques» perquè, encara que des del punt de vista ecològic no representen una amenaça per a l’hàbitat natural, sí que ho són en l’entorn humà. «Causen més greuges i danys a la població, i afecta la seguretat ciutadana, els seus cultius, el trànsit...», detalla. Els animals perden la por a freqüentar àrees urbanes, i així l’habitual època d’estretors alimentàries, a l’estiu, ja no és un problema per als animals més atrevits.
«Han anat reduint molt la distància de seguretat fins al punt de perdre la por a l’home; saben que a la ciutat hi trobaran parcs i jardins, perfectament regats, on hi haurà cucs i arrels amb què es podran atipar», explica el responsable d’Agricultura. El porc senglar més intrèpid dels que es té constància va allargar la seva incursió fins a la zona de la plaça d’Espanya.
De la magnitud del problema en dóna una bona prova un informe elaborat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona, que revela que els senglars que arriben fins a les zones habitades «poden arribar a pesar fins a 50 quilos el primer any de vida, mentre que els que no surten del bosc solen pesar de mitjana uns 30 quilos a aquesta mateixa edat», detalla la veterinària Raquel Castillo. «Com a conseqüència d’això, les femelles, que assoleixen la capacitat reproductiva quan arriben als 30 quilos, ja comencen a tenir cries amb sis mesos, quan el que seria habitual seria que fos al complir un any, explica l’investigador Carlos González Crespo.
PERCEPCIÓ ERRÒNIA
Aquesta familiaritat amb l’home fa que des de fa un parell d’anys es detecti una certa pèrdua de por en la relació dels senglars amb les persones. «L’any passat hi va haver una desena de casos en què l’animal va arrencar la bossa del menjar o una motxilla a una persona en llocs com les Llars Mundet; s’han tornat més agosarats i ara animals de 60 quilos ja no esperen que deixis anar la bossa: te l’arrabassen», explica López. Almenys vuit d’aquestes persones van requerir assistència sanitària, «encara que no hi va haver cap cas que fos greu», matisa López.
No hi ajuda la percepció que hi ha d’aquesta espècie per part de les persones, ja que moltes pensen que són animals urbans, i els donen menjar quan els veuen pel bosc. «També s’ha d’evitar llançar el menjar a les escombraries del parc, perquè són capaços fins i tot de bolcar el contenidor. I si pensem que a Collserola hi van una mitjana de 2,5 milions de visitants a l’any...», addueix el dirigent d’Agricultura.
CONTRA LES CRIES
L’escenari obliga les autoritats a afinar l’estratègia per reduir la quantitat de senglars i d’aquesta manera el seu impacte en la vida de les persones. La Generalitat vol mantenir l’activitat de caça a la zona, combinada amb mesures que redueixin el seu potencial reproductiu, de manera que a partir d’ara prioritzarà com a preses les femelles i els cadells. «Aquesta fórmula està funcionant en països com França o Itàlia, que també pateixen la sobrepoblació d’aquests animals i d’aquesta manera l’estan podent contenir», addueix López.
La UAB realitza proves pilot amb vacunes anticonceptives
La Diputació de Barcelona i la UAB ultimen una prova pilot per a l’estudi de l’esterilització del senglar amb vacunes anticonceptives, que s’aplicaran a 100 animals del parc de Sant Llorenç del Munt, amb la col·laboració de Matadepera, Vacarisses i Terrassa. La iniciativa és pionera a Europa «al traslladar a la fauna salvatge els estudis d’Anglaterra i els EUA en animals en captivitat», segons Rosi Carro, de l’associació animalista Libera!, que col·labora amb la iniciativa. «En podria reduir la reproducció al voltant del 75% el primer any i el 50% el segon», explica Manel López Béjar, director del departament de Sanitat Animal de la facultat de Veterinària de la UAB. La vacuna inhibeix les hormones que regulen el comportament sexual. La mesura permet que els supervivents de les caceres tinguin «més recursos nutricionals i augmentin la seva capacitat reproductiva».
Frustració a Sant Cugat
La majoria dels caçadors d’una batuda al Vallès acaben sense trofeus
«¡Si és que estan molt escarmentats aquests porcs!», brama Ángel Chaves per justificar una jornada en sec en la batuda de senglars celebrada dissabte passat al parc natural de Collserola. «Estan escamats perquè s’escapen dels trets des de setembre, quan va començar la temporada, i deuen saber on ens col·loquem», es justifica entre rialles. La frustració podria anar a més quan comprova que Enric Ferri, company de la Societat de Caçadors de Sant Cugat del Vallès, organitzadora de la batuda, caça tres preses. Però Chaves és veterà i no es desespera a mesura que transcorren les hores i es consuma el fracàs sabatí. «El 90% de dies ni dispares. A més a més, aquesta temporada ja he caçat 11 senglars i un cabirol», diu.
Caça amb gossos
I això que a Chaves li ha tocat la zona del Pantà, un tàlveg obert amb camins de pas per als animals que busquen zones humides, com ho demostren les relliscades amb què marquen el rastre al remuntar estrets passadissos enfangats. «Però no és mai fàcil perquè són trets ràpids, i els porcs no estan per a floritures amb una canilla al darrere», exposa aquest veí de Tiana. Aquesta és la dinàmica de les batudes: la manada de gossos de caça que rastregen la presència de senglars per espantar-los cap a les zones de tir.
Chaves es posa en guàrdia quan sent un moviment a la malesa i empunya ràpidament el seu Magnum de 76 mil·límetres. «Jo caço sense miraments. M’agraden una arma i una munició potents perquè com menys calibre, més pateixen. I m’ho passo malament si veig patir un porc i se l’ha de rematar», afegeix. Els únics animals que passen pel lloc de Chaves són llebrers, bretons i grifons. L’única emoció, quan retruny un tret a la llunyania o l’emissora trenca el silenci. «¡Hi ha un porc sacsejant els gossos! ¡Compte, Navarro, que pugen!», retransmet una veu amb una emoció a l’altura del Carrusel Deportivo.
I a sobre la jornada es redueix dues hores pel risc d’incendi a Alfa 2, segons informen els agents rurals i els guardes del parc de Collserola que passen llista i comproven la documentació a primera hora del matí al pàrquing on es congreguen els 47 caçadors que participen en la batuda. Després els vuit caps de línia els distribueixen als seus punts de batuda i els recullen al final de la jornada. Ferri és cap de línia i ha d’encaixar comentaris de sorna sobre que ell ha sigut el gran triomfador de la jornada perquè ha escollit el millor lloc. «La parada és bona, però no se senten els gossos, si no hi estàs gaire atent, perds la presa», exposa.
Els transeünts tafanegen al voltant de les vuit peces abatudes abans que veterinaris i biòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona els disseccionin per analitzar el seu estat sanitari i diversos aspectes biològics. «A més de la triquinosi, analitzem malalties que es poden transmetre a l’ésser humà, com la tuberculosi i la brucel·losi», exposa Jorge López Olvera, professor del Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge.
Control sanitari
Però el pressupost és limitat i es deixen de controlar patologies que també poden tenir incidència en l’home, com la leptospirosi i la toxoplasmosi, aquesta última especialment sensible a poder transmetre’s a través de gats. «És preocupant perquè se les poden encomanar entre ells quan els senglars s’alimenten amb el menjar que es deixa als gats», detalla López.
Víctor Vargas Llamas
