La població hivernal d’ocells aquàtics censada al delta de l’Ebre ha estat de 244.707 exemplars de 90 espècies diferents, un 7% inferior a la mitjana dels 10 darrers anys i la principal causa d’aquest fet sembla clara segons els experts: la disminució de la superfície inundada en els camps d’arròs, com a conseqüència de la lluita contra el caragol poma i l’excepcionalitat d’este hivern, amb temperatures per sobre de les habituals, segons les dades que han presentat este matí el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal.
A diferència d’altres anys, la superfície inundada d’arrossars ha estat molt inferior. Així, només s’han inundat un 15,5% dels camps i s’ha passat d’unes 22.000 hectàrees inundades (abans de l’arribada de la plaga) a 3.500 ha.
Tot i que cal una anàlisi detallada, segons apunten des del Parc, la pèrdua de superfície inundada sembla que haja afectat sobretot aquelles espècies que depenen més de les aigües dolces somes, com ara la daurada grossa (pluvialis aprocara), que ha baixat un 64% la seua presència o el bernat pescaire (ardea cinerea), del quan se n'han detectat un 55% menys. “Les espècies que depenen més dels hàbitats naturals, com llacunes o salines, on no i ha hagut canvis, pràcticament no s’han vist afectades o no han variat”, ha explicat Toni Curcó, tècnic del Parc Natural. Tot i que únicament és té constància que el Capó Reial s’alimenta d’exemplars petits de caragol poma en àpoca de reproducció, Curcó apunta, amb tot, que “és possible que els exemplars de mida menuda de caragol poma ja formin una part important de la dieta” d’altres ocells.
Per la seua banda, el director del Parc Natural, Francesc Vidal, ha insistit en el fet que l’establiment de mesures agroambientals com la inundació dels camps d’arròs a l’hivern va suposar “una fita molt important” des del punt de vista de “la biodiversitat i l’augment d’ocells hivernants”. I reconeixia que, ara, “l’entrada del caragol poma ha suposat un daltabaix molt important”. “A llarg termini, si la plaga no s’aconsegueix eradicar i continuem eixugant els camps per salvar la collita”, afegia, “això suposarà un perjudici important des del punt de vista de la conservació dels ocells”. A part dels ocells, segons Vidal, “hi ha altres activitats important vinculades a l’aigua dolça a l’hivern que també es veuen perjudicades com són la caça, la pesca o l’estat de conservació de les llacunes, on hi ha activitats econòmiques importants. Per tant, a llarg termini haurem de trobar un punt intermedi entre quines mesures són eficaces i la presència d’aigua dolça als ecosistemes del delta”, ha manifestat.
Els ànecs, el 40% dels ocells que passen l’hivern al delta
El grup més nombrós d’ocells que passen l’hivern al delta són els anàtids, amb 155.000 exemplars (un 39,5% del total), entre els quals destaca l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), l’ànec cullerot (A. Clypeata) i el xarxet comú (A. Crecca). Este grup, després d’uns anys amb valors molt elevats, han patit una davallada del 8,7%.
Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics més ben representat, amb 69.932 exemplars (22,3% del total). La població d’este hivern també ha baixat un 6,5% per sota de la mitjana. Per últim, la població d’ardeids, ha sofert una davallada significativa, un 42,6% per sota d ela mitjana dels darrers 10 anys.
El cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’Internacional Waterbird Cencus, que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més de 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica.
Sofia Cabanes
