El col·lectiu de caçadors ha iniciat una campanya per reclamar la creació d’una delegació federativa a la Catalunya Central i segregar-se de la de Barcelona, atenent a les seves diferenciacions quant a paisatge, fauna i tradició cinegètica sobre l’àrea metropolitana. Divendres passat es va fer una reunió a Solsona a la qual van ser convidades les societats de caçadors del Solsonès, Osona, el Berguedà, el Moianès, el Bages i l’Anoia impulsada per representants d’algunes d’elles.
Entre totes aquestes comarques engloben aproximadament 192 societats, un 70% de les que hi ha a la demarcació de Barcelona, i Osona és la que en té més, 60, per davant del Berguedà. D’aquestes entitats osonenques, 18 no són caçadors d’escopeta sinó ocellaires, que formen un col·lectiu a part en el món de la caça (les dades del Moianès no estaven encara desglossades el 2015). El procés passa ara per obtenir el suport dels presidents d’aquestes societats perquè la proposta sigui aprovada per la junta de la Federació Catalana de Caça i es pugui debatre a la propera assemblea general.
La proposta se sustenta en el fet que els departaments de l’administració amb els quals tenen relació per dur a terme la seva activitat ja estan descentralitzats a Manresa o a Vic. A part d’un factor de proximitat també es planteja “l’abaratiment dels costos dels tràmits i l’assessorament que necessiten les societats”, segons apunta el vigatà Josep Ricart, tresorer de la Federació, ja que es podrien fixar taxes com les de Girona, que són més barates que a Barcelona.
La mesura té un precedent quan es va crear la Representació Territorial Terres de l’Ebre, segregada de la de Tarragona. A la de la Catalunya Central es calcula que hi tindria cabuda un col·lectiu d’entre 6.000 i 8.000 caçadors federats dels 43.160 que hi ha a Catalunya.
La Federació Catalana de Futbol és l’única que, per la seva dimensió, està descentralitzada a partir de diverses delegacions comarcals arreu del territori.
Vicenç Bigas
