Els conflictes que els porcs senglars estan ocasionant a les zones periurbanes ha estat l'objectiu d'una jornada tècnica organitzada a la seu del Consorci del Parc de Collserola pel Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona i pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el consorci.
La jornada Avaluació d’estratègies per a la gestió del senglar a Collserola comptava amb la participació de més de setanta assistents, entre tècnics, gestors, científics, caçadors i públic divers; un reflex del nivell d’interès i preocupació que genera l’actual situació dels senglars periurbans.
L’expansió demogràfica del senglar i sobretot la seva creixent habituació a les àrees urbanes és un fenomen que es dóna a diversos llocs d’Europa i del món aquests darrers anys.
A la serra de Collserola la situació és molt similar ja que és una zona amb molta densitat d’animals i al mateix temps està envoltada d’ambients i activitats que han afavorit el nombre d’incidències. Els senglars han augmentat sobretot a costa dels recursos que han après a explotar en l’extens contacte periurbà del parc. La seva abundància poblacional, per tant, ja no depèn únicament de la disponibilitat d’aliment natural al bosc.
Des de l’àrea d’activitats cinegètiques del departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya la cap del servei, Maria Josep Vargas, explica que l’increment d’aquesta espècie és una constant a Catalunya però també a la resta d’Espanya i, fins i tot, Europa. Es tracta d’un animal, diu, molt intel·ligent que aprèn molt ràpid i troba de seguida la manera fàcil d’accedir al menjar.
Les incidències s'incrementen
La freqüència i l’abast dels conflictes que provoquen els senglars s’han multiplicat i l’encontre esporàdic amb persones està deixant de ser anecdòtic. Alguns senglars tenen una actitud cada cop més desinhibida a l’hora d’aconseguir o sostreure el menjar a les persones s’han produït ja diversos incidents.
Un dels estudis presentats a les jornades analitza els models de creixement poblacional i conclou que caldria reduir la població més selectivament, extraient especialment els grups d’edat juvenils, però insisteix que la clau és evitar l’accés a les fonts d’aliment urbanes.
Una de les mesures que s’aplica des de fa anys per al seu control són les batudes. A l’àrea de Collserola, explica Vargas, hi ha diverses àrees de caça, unes gestionades per la Generalitat, altres privades i també hi ha espais on no es pot caçar però es demanen permisos especials. Però des del departament d’Agricultura insisteix que no només amb l’activitat cinegètica es pot controlar l’espècie i calen altres mesures preventives.
Finalment, un altre aspecte que es va destacar és el sanitari. S’està comprovant amb preocupació que l’actual expansió i contacte urbà dels senglars va lligat a una sensible mobilització de patògens. Els senglars són portadors de moltes zoonosis (malalties animals que afecten els humans, com la triquinosi o la tuberculosi) i, a la vegada, actuen de reservori d’altres malalties humanes que a ells no els afecten, com el cas de l'hepatitis E. Per això, se subratlla la importància de no alimentar els senglars i evitar els contactes amb aquests animals, a més d’impedir el seu accés als espais urbans, jardins, parcs infantils, colònies de gats, etc., per tal d’evitar possibles contagis.
Maria Josep Vargas també insisteix en què si un ciutadà es troba un porc senglar al nucli urbà cal deixar-lo allà on és i si veiem que és una zona que pot provocar algun conflicte lo primer és avisar a la Policia Local o agents rurals però mai apropar-se.
