L'evolució d'aquesta espècie d'ungulat contrasta amb la d'altres com la perdiu, que està en una situació "gairebé crítica", segons el Agents Rurals.
Segons Medi Natural, des dels anys 80 quan es van dur a terme diferents projectes de reintroducció per restaurar les poblacions que havien desaparegut, la distribució del cabirol i la seva abundància s'han anant incrementant any rere any. La temporada de caça del cabirol va acabar just fa una setmana, l'1 de novembre, i no tornarà a començar fins el 3 de gener (quan es tornarà a permetre abatre femelles). A les zones on fa temps que se n'ha detectat la presència les àrees de caça ja tenen inclosa aquesta espècie dins els seus plans de gestió cinegètica però en el cas del Segrià les primeres denúncies de pagesos els han agafat per sorpresa. Per això, mentre no actualitzin els plans, els Agents Rurals tramiten permisos especials per abatre els exemplars que causen els danys, com en el cas de Llardecans. Aquest és un dels casos denunciat just el mes passat però no l'únic. Segons Llorenç Ricou, des de fa una parell de mesos ja han rebut dos o tres denúncies d'agricultors que han vist com els cabirols s'han menjat els brots de noves plantacions de fruiters i ametllers. El cap dels Agents Rurals de Lleida ha explicat que el cabirol ha anat baixant del Pirineu i ara ja el tenim també a totes les comarques de la plana. Segons Ricou, els principals motius d'aquesta proliferació és que estem parlant d'una espècie que passa molt desapercebuda, cria molt fàcilment i no té gaires depredadors, només la guineu quan els exemplars són petits. "Ara potser el principal enemic que tenen són els accidents de trànsit", afirma. Al Segrià són especialment abundants a les zones que limiten amb l'Aragó i també a les ribes del Noguera Ribagorçana i el Segre. El cabirol és l'espècie d'ungulat que més es caça a les comarques de Lleida després del senglar, que gairebé va arribar als 7.300 exemplars la temporada 2013-2014. Després ja ve el cérvol amb prop de 700 exemplars (683) la temporada passada, l'isard (462), la daina (370) i el mufló (122). Ricou ha explicat que el cérvol també és una espècie que s'està expandint però encara la gran majoria d'exemplars es troben concentrats als dos Pallars i l'Alt Urgell. Tot i això, se n'ha detectat presència al nord de la Noguera, l'Alta Ribagorça i la Cerdanya.
Molts vedats tancaran la temporada de la perdiu a finals d'aquest mes. L'expansió dels ungulats contrasta amb el retrocés que els darrers anys s'ha notat en aus com la tórtora, la guatlla o la perdiu. De fet, la temporada de caça menor que inclou la perdiu va començar l'11 d'octubre i s'allarga fins el 3 de gener, però la Federació de Caça de Lleida calcula que la majoria dels vedats que no alliberen exemplars de granja donaran per acabada la campanya de captures d'aquesta espècie a finals d'aquest mes o principis de desembre. "Quan els caçadors ja veuen que en queden poques paren de capturar-les perquè quedin mares per l'any que ve", explica el president de la Federació, Jaume Teixidó. El que sí que fan majoritàriament les àrees privades de caça és repoblar un cop acabada la temporada també amb l'objectiu que neixin més exemplars l'any següent. El president de la Federació de Caça de Lleida ha explicat que aquest any van detectar que a l'època de cria hi havia una quantitat important de mares però després molts pollets no van aconseguir sobreviure. Agents rurals i caçadors apunten que els canvis a l'agricultura han perjudicat l'hàbitat de la perdiu i en general de totes les aus que nien a terra. Per exemple, Ricou ha explicat que la recol·lecció del cereal s'ha avançat i això fa que quan neixen les cries a finals de juny no tinguin tant menjar com anys enrere. A més, la tendència als cultius extensius ha fet desaparèixer molts marges als camps, llocs tradicionals de cria. També l'ús de determinats adobs pot ser perjudicial. A tot això se suma un altre factor com és l'increment de depredadors, sobretot el senglar, però també la garsa o la guineu. El gerent de la Federació de Caça de Lleida, Ramon Mayench, alerta sobretot del dany que fan els senglars, que quan troben nius a terra no en deixen ni un. "Fa 25 anys hi havia molts menys senglars i grans poblacions de perdiu roja, ara és tot el contrari, la correlació entre el creixement d'una espècie i la disminució de l'altra és clara", afirma. Paral·lelament, agents rurals i caçadors també coincideixen que amb la crisi les àrees privades de caça han pogut invertir menys en la gestió per fer créixer les poblacions de perdiu. Per exemple, segons Mayench, "cada exemplar de perdiu adulta per repoblar pot suposar entre 4 i 5 euros, això és costós per a la butxaca dels caçadors". Per tot plegat de perdius que neixen i viuen al medi natural cada vegada n'hi ha menys i la població es manté, segons Ricou, "no crítica però gairebé".
Exposició de perdius a Vilanova de Meià
En els últims anys la centenària fira de la Perdiu de Vilanova de Meià s'ha convertit en un aparador dels criadors d'aquesta au. S'hi apleguen una trentena de parades de perdius i aviram i un jurat presidit pel president de la Federació de Caça de Lleida valora les perdius exposades per concedir els premis corresponents. A la fira també s'hi poden trobar un centenar més de productes relacionats amb el camp i la caça, d'aliments i artesania. Aquest any el certamen compta amb la presència del xef Sergi de Meià, que a banda d'inaugurar-la, també hi presentarà el llibre 'La cuina dels bolets'. Paral·lelament a la part expositiva també s'ha organitzat com a novetat un taller per elaborar un capgròs amb forma de perdiu i un taller de màscares de perdius. Amb la perdiu roja com a reclam, Vilanova de Meià preserva una tradició firal que es remunta al 1374, quan el rei Pere III de Catalunya va concedir el privilegi de fer fira per Sant Martí.
