Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ACTUALITAT RELACIÓ FCC - RFEC
BATUDES
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
CAMPIONATS
CONSULTORI VETERINARI
CURSOS I FORMACIÓ
FALCONERIA
FIRES, SIMPOSIS I CONGRESSOS DE CAÇA
GASTRONOMIA
IMPORTANT
NOTES DE PREMSA INSTITUCIONALS
OCELLAIRES
PREMSA
SUBHASTES
Notícia · IMPORTANT

INFORMACIÓ D'INTERÈS SOBRE EL BROT DE LA SÍNDROME DE LA LLEBRE BRUNA



Informació d'interès sobre el brot de la síndrome de la llebre bruna

Informació d'interès sobre el brot de la síndrome de la llebre bruna

Informació d'interès sobre el brot de la síndrome de la llebre bruna

Informació d'interès sobre el brot de la síndrome de la llebre bruna

18/01/2022
Des del mes de desembre de 2020 fins al desemebre de 2021 s’han confirmat 23 casos de la síndrome de la llebre bruna en 13 comarques. La col·laboració dels caçadors/es ha estat fonamental en la detecció d'aquests casos

Què la síndrome de la Llebre bruna? Causa i origen de la malaltia 

 

 

La síndrome de la llebre bruna és una malaltia vírica pròpia de les llebres europees (Lepus europaeus), ocasionada per un lagovirus conegut amb el nom de virus de la síndrome de la llebre bruna (o també Lagovirus europaeus GII.1). Aquest és similar al virus de la malaltia hemorràgica vírica del conill (o també Lagovirus europaeus GI.2), que en el conill i diverses espècies de llebre provoca la malaltia hemorràgica vírica. En les llebres, ambdues malalties són indistingibles clínicament i només es poden diferenciar laboratorialment mitjançant PCRs específiques. 

 

El virus de la síndrome de la llebre bruna no està inclòs en la llista única de malalties de declaració obligatòria de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), a diferència de la malaltia hemorràgica del conill. No obstant això, sí que està inclosa en el grup d’infeccions o malalties de la fauna salvatge que la OIE ha recomanat vigilar i fer-ne seguiment. 

 

La transmissió d’aquestes malalties es produeix principalment per contacte directe entre animals malalts i susceptibles o per via indirecta mitjançant material contaminat amb restes d’animals morts, femtes o secrecions. No es tracta d’una zoonosi, pel que en cap cas suposen un risc per a la salut pública. 

 

Des del 2014, moment en què van aparèixer els primers casos de malaltia hemorràgica vírica en la llebre europea (la compartida amb el conill), cada any s’observen casos esporàdics en diferents zones del nostre territori. Cal afegir que en el 2020 es va detectar la malaltia hemorràgica vírica per primera vegada en un exemplar de llebre ibèrica (Lepus granatensis).

 

La síndrome de la llebre bruna és una malaltia endèmica a Europa. La malaltia es va descriure als anys vuitanta i es donen brots de mortalitat anualment. A Espanya, només s’havien descrit dos casos esporàdics, un a l’Aragó al 1998 i un altre a Catalunya al 2016, ambdós en la llebre europea. Segons un ampli estudi serològic realitzat amb les mostres recollides per caçadors durant la temporada de caça 2014-2015, les poblacions de llebre europea a Catalunya no havien tingut contacte amb aquesta malaltia. Això fa sospitar que aquests dos casos podrien haver estat introduïts, però la malaltia no es va propagar, a diferència del que ha passat aquesta temporada passada. 

 

Cronologia del brot 

 

A principis de desembre del 2020, gràcies a la col·laboració dels caçadors, dels/ de les agents rurals i el programa de vigilància sanitària establert pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), es van diagnosticar diversos casos de la síndrome de la llebre bruna a la Noguera. En aquesta ocasió, en qüestió de pocs dies van aparèixer casos en indrets molt distants i que situem al mapa de la figura 1. El nombre d’animals afectats és segurament superior al nombre d’animals analitzats, donada la dificultat de trobar animals morts al medi. En molts casos, els caçadors van informar que havien vist diversos cadàvers de llebres a la seva àrea. 

 

Des del mes de desembre de 2020 s’han confirmat 23 casos de la síndrome de la llebre bruna en 13 comarques. A l’Annex I s’inclou la informació de les llebres remeses (44) des del mes de desembre 2020 i el diagnòstic laboratorial. 

 

A Europa la malaltia presenta una clara estacionalitat amb un increment de la incidència entre els mesos de desembre i maig, similar al que hem vist al nostre territori (figura 2). És molt possible que la malaltia es segueixi estenent en el territori en una segona onada. 

 

En la situació actual, amb dos lagovirus circulant en la llebre, és imprescindible conèixer la distribució i situació epidemiològica d’aquestes dues malalties. Aquest últim virus, el de la síndrome de la llebre bruna, és un virus, per ara, descrit tan sols en la llebre, i com que no ha circulat prèviament en les poblacions de Catalunya, les conseqüències són impredictibles. 

 

Quines precaucions s’han de prendre? 

 

Com hem dit abans, aquesta malaltia no és una zoonosi i, per tant, no hi ha risc de transmissió a les persones. No obstant això, es recomana manipular els animals trobats malalts o morts amb guants com a mesura general prevenció per reduir riscos de transmissió d’altres eventuals infeccions, així com també per evitar la propagació del virus. 

 

Com podem prevenir la malaltia 

 

La mesura fonamental és no realitzar translocacions ni repoblacions amb animals procedents de zones amb presència o sospita de la malaltia. Una vegada instaurada la malaltia en una població salvatge és molt difícil evitar que segueixi el seu curs natural (alta mortalitat i extensió geogràfica). 

 

Control de la malaltia 

 

Tot i que el control de la malaltia és pràcticament impossible, una vegada s'ha instaurat en la població de llebre és molt important realitzar-ne el seguiment i analitzar els animals afectats, siguin vius o morts recentment. Cal conèixer la distribució actual de la malaltia i la seva evolució en l’espai i en el temps, per conèixer a quina velocitat avança i els factors que regulen aquest avanç. 

 

És fonamental notificar els primers casos trobats, l'aparició de casos nous, l'evolució de la població de llebres en les zones afectades, el tipus de gestió realitzada en la zona, etc., ja que aquesta informació és vital per a realitzar un estudi epidemiològic complet i elaborar, segons quins siguin els resultats, les mesures de gestió adequades per a la conservació de l’espècie. 

 

Mesures a dur a terme 

 

Davant l’extensió de la malaltia i les possibles conseqüències per a les poblacions de llebre, es duran a terme les mesures següents: 

 

  • Informar a les diferents organitzacions de caça i caçadors de la situació actual i possibles conseqüències sobre les poblacions de llebre a Catalunya. 

 

  • Informar també als serveis territorials del DACC, Cos d’Agents Rurals i altres entitats vinculades al medi natural. 

 

  • Recomanar a caçadors i personal que duguin a terme activitats a camp que notifiquin qualsevol cas de mortalitat en llebres i conills perquè es puguin recollir i analitzar. 

 

  • Demanar a les seccions d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental dels serveis territorials del DACC la desestimació de sol·licituds o revisió de les autoritzacions, de repoblacions o translocacions de llebres quan sigui necessari, per tal d’ajudar que les poblacions es recuperin. 

 

  • Estudiar mostres de teixits per a la identificació i caracterització del tipus de virus present, i valorar els possibles recombinants existents. 

 

El Servei d’Activitats Cinegètiques emetrà periòdicament la Nota informativa amb l’actualització dels casos comunicats i analitzats i àrees afectades. Cal poder recollir el màxim de dades en relació als censos d’aquestes espècies, per part dels titulars dels diferents terrenys cinegètics, i així poder analitzar l’efecte de les malalties sobre les poblacions. 

 

Què hem de fer si es detecta exemplars morts sense causa aparent? 

 

IMPORTANT: RECOLLIDA D’EXEMPLARS SOSPITOSOS 

 

Vist tot això, sol·licitem a tots els caçadors i als membres del Cos d’Agents Rurals que, si detecten o troben llebres o conills malalts o morts en el medi, seguint el protocol del Pla de Vigilància de la Fauna Salvatge per lagomorfs a Catalunya, es posin en contacte amb el Cos d’Agents Rurals (93 561 70 00) per procedir a l’enviament d’aquests exemplars al Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest servei s’encarregarà de la determinació de la causa de mort i en cas necessari de l’enviament de les mostres adients al Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya (LaSAC). 

 

Cal facilitar la següent informació: municipi de la troballa, coordenades UTM ETRS89 o coordenades geogràfiques (latitud, longitud) i adjuntar fotos de l’animal. A més a més de la data de la troballa, espècie, descripció dels signes de malaltia o del context de mortalitat i dades de contacte de la persona que fa la troballa. 

 

Barcelona, 15 de desembre de 2021 

Servei d’Activitats Cinegètiques 



Nota informativa SEFaS sobre el brot de llebre bruna a Catalunya





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar