L’objectiu de la reunió era tractar qüestions relacionades amb la caça de la tórtora i política agrícola. El presidents de la FACE, Sr. Torbjörn Larsson i els delegats de la Federació Espanyola de Caça, de la Federació Francesa i Italiana van detallar l’alt compromís dels caçadors per ajudar i promoure la implementació de la Directiva d’Aus i Estratègia de Biodiversitat de la UE del 2030, on la contribució dels caçadors és clau per la conservació i millora d’habitats amb la importància cultural de les diferents pràctiques de caça regionals dels estats membres. En aquesta línia, la Federació Catalana de Caça ja va iniciar i té en funcionament, el pla de millora d’habitats de la tórtora comuna i la perdiu roja. Des del mes de febrer de 2019 un total de 19 vedats d’arreu de Catalunya ja vàren començar aquest pla que es divideix en dos formats:
- El primer és el de millora d’hàbitats pròpiament dit per a la tórtora comuna on es poden dur a terme 6 mesures diferents en funció de les necessitats de cada vedat, entre elles:
- Creació o adaptació de punts d’aigua naturalitzats
- Aportació suplementaria d’aliment (no s’ha utilitzat)
- Estassades de matollar
- Sembra de franges amb cultius idonis per la tórtora
- Creació de franges herbàcies amb presencia de ruderals en camps de cultius
- Manteniment de cultius existents post-collita
- El segon és la captura, marcatge i seguiment de les poblacions de tórtora, a més a més de dur a terme algunes de les mesures del primer format. Es seleccionen únicament 5 societats de caçadors.
El recent Pla d’Acció Europeu per la conservació de la tórtora (2018 – 2028) (EU 2017) preveu implantar un Pla de Maneig d’Extracció Adaptativa. L’objectiu d’aquest pla de maneig és establir quotes màximes anuals de caça a les diferents regions europees. El mètode exacte de càlcul d’aquestes quotes no està definit encara però amb tota seguretat serà necessari disposar d’informació de tres factors clau:
1) Mida de la població i tendència, 2) Taxa de supervivència d’adults i joves i 3) Productivitat
El marcatge i seguiment interanual d’individus a mig/llarg termini és el mètode per tal d’estimar la taxa de supervivència de les poblacions a partir de l’anàlisi de dades de captura/recaptura.
De forma totalment innovadora a nivell mundial per a l’estudi d’aquesta espècie, s’utilitza la tecnologia RFID per maximitzar les taxes de recaptura dels exemplars anellats. Aquesta tecnologia consisteix els exemplars anellats amb anelles proveïdes amb RFID tags, els quals són llegits a curta distància per lectors automàtics que enregistren l’hora, data i codi RFID. Aquesta mesura implica el marcatge de tórtores amb anelles equipades amb xips RFID. Aquests xips permeten la identificació de cada anella a través de lectors automàtics.
En les 5 APC seleccionades han mantingut punts d’alimentació molt concrets, amb una mescla de llavors, i s’ubiquen gàbies trampa. Pot haver-hi 5 punts d’alimentació i posar les trampes per raons de densitat en 3 d’elles, tanmateix poden anar canviant en cadascuna de les zones d’alimentació. La feina i maneig amb les càmeres és identificar quins són els millors indrets per fer les captures. Per tant hi ha una feina de camp.
A les diferents APC col·laboradores s’hi ha realitzat captures i marcatge amb anelles RFID dels individus que es capturen, en un nombre depenent de l’èxit a cada zona. Quan aquests individus retornen als punts d’alimentació on es troben els lectors, es realitzen les lectures automàtiques de les marques al llarg del temps, tant el 2019 com en anys successius mentre siguin vives.
S’han col·locat també càmeres automàtiques de foto trampeig per poder conèixer si les tórtores freqüenten els punts de captura i quantes ho fan.
Enguany s’han pogut monitoritzar un total de 36 tórtores amb anelles amb xip RFID i també dues tórtores amb tecnologia GPS.
El comissari Sinkevicius va subratllar que si el canvi de l’ús de la terra és un factor clau per la reducció de densitats de la tórtora a Europa, la caça sols hauria de continuar si es pot garantir la sostenibilitat d’aquesta au. En aquest context, la FACE va posar de relleu els avanços en la implementació de mesures de conservació a nivell dels diferents països, garantint densitats i el manteniment de l’espècie. En relació a les moratòries, el Dr. David Scallan, Secretari General de FACE, va declarar que s’han vist moratòries sobre espècies cinegètiques que han provocat que aquestes quedin fora de tota prioritat de conservació i es mantenen els declivis de densitats d’aquestes especies. L’oportunitat d’èxit de la conservació de la tórtora, no ha de caure en aquests errors.
Tant la FACE com el Comissari Sinkevicius, van coincidir amb la necessitat de major coherència entre les directives sobre natura i les polítiques de gestió agrària comuns de la UE. Envers aquest punt de la reunió, la FACE va aclarir que els seus membres estan actius a demanar mesures agroambientals efectives per promoure la recuperació de les poblacions de caça menor, inclosa la tórtora.
Esperem poder continuar fent aquesta meravellosa tasca.
La Tórtola y la mejora de hábitats eje central de la reunión con el Comisario de la UE y FACE
El pasado 9 de septiembre, se llevó a cabo la reunión entre miembros de la FACE y el Comisario de Medio Ambiente de la UE, Sr. Virginijus Sinkevičius.
El objetivo de la reunión era tratar cuestiones relacionadas con la caza de la tórtola y política agrícola. El presidente de la FACE, Sr. Torbjörn Larsson y los delegados de la Federación Española de Caza, de la Federación Francesa e Italiana detallaron el alto compromiso de los cazadores para ayudar y promover la implementación de la Directiva de Aves y Estrategia de Biodiversidad de la UE del 2030, donde la contribución de los cazadores es clave para la conservación y mejora de hábitats con la importancia cultural de les diferentes prácticas de caza regionales de los estados miembros. En esta línea, la Federación Catalana de Caza ya inició y tiene en funcionamiento, el plan de mejora de hábitats de la tórtola comuna y la perdiz roja. Des del mes de febrero de 2019 un total de 19 cotos de toda Cataluña ya comenzaron este plan que se divide en dos formatos.
• El primero es el de mejora de hábitats propiamente dicha para la tórtola comuna donde se pueden llevar a cabo 6 medidas diferentes en función de las necesidades de cada coto, entre ellas:
a. Creación o adaptación de puntos de agua naturalizados
b. Aportación suplementaria de alimentos (no se ha usado)
c. Desbrozar matorrales
d. Siembra de franjas con cultivos idóneos para la tórtola
e. Creación de franjas herbáceas con presencia de ruderales en campos de cultivo
f. Mantenimiento de cultivos existentes postcosecha
• El segundo es la captura, marcaje y seguimiento de las poblaciones de tórtola, además de llevar a cabo algunas de las medidas del primer formato. Se seleccionan únicamente 5 sociedades de cazadores.
El reciente Plan de Acción Europeo para la conservación de la tórtola (2018 – 2028) (EU 2017) prevé implantar un Plan de Manejo de Extracción Adaptativa. El objetivo de este plan de manejo es establecer cuotas máximas anuales de caza en las diferentes regiones europeas. El método exacto de cálculo de estas cuotas no está definido todavía pero con toda seguridad será necesario disponer de información de tres factores clave:
1) Medida de la población y tendencia, 2) Tasa de supervivencia de adultos y jovenes y 3) Productividad
El marcaje y seguimiento interanual de individuos a medio/largo plazo es el método para estimar la tasa de supervivencia de las poblaciones a partir del análisis de datos de captura/recaptura.
De forma totalmente innovadora a nivel mundial para el estudio de esta especie, se utiliza la tecnología RFID per maximizar las tasas de recaptura de los ejemplares anillados. Esta tecnología consiste en ejemplares anillados con anillas provistas con RFID tags, los cuales son leídos a corta distancia por lectores automáticos que registran la hora, fecha y código RFID. Esta medida implica el marcaje de tórtolas con anillas equipadas con chips RFID. Estos chips permiten la identificación de cada anilla a través de lectores automáticos.
En las 5 APC seleccionadas han mantenido puntos de alimentación muy concretos, con una mezcla de semillas, y se ubican jaulas trampa. Puede haber 5 puntos de alimentación y poner las trampas por razones de densidad en 3 de ellas, sin embargo, pueden ir cambiando en cada una de las zonas de alimentación. El trabajo y manejo con las cámaras es identificar cuáles son los mejores lugares para hacer las capturas. Por tanto, hay un trabajo de campo.
En las diferentes APC colaboradoras se han realizado capturas y marcaje con anillas RFID de los individuos que se capturan, en un número dependiendo del éxito en cada zona. Cuando estos individuos vuelven a los puntos de alimentación dónde se encuentran los lectores, se realizan las lecturas automáticas de las marcas a lo largo del tiempo, tanto en 2019 como en años sucesivos mientras sigan vivas.
Se han colocado también cámaras automáticas de foto trampeo para poder conocer si las tórtolas frecuentan los puntos de captura y cuantas lo hacen.
Este año se han podido monitorizar un total de 36 tórtolas con anillas con chip RFID y también dos tórtolas con tecnología GPS.
El comisario Sinkevicius subrayó que, si el cambio del uso de la tierra es un factor clave para la reducción de densidades de la tórtola en Europa, la caza solo debería continuar si se puede garantizar la sostenibilidad de esta ave. En este contexto, la FACE puso de relevo los avances en la implementación de medidas de conservación a nivel de los diferentes países, garantizando densidades y el mantenimiento de la especie. En relación con las moratorias, el Dr. David Scallan, Secretario General de FACE, declaró que se han visto moratorias sobre especies cinegéticas que han provocado que estas queden fuera de toda prioridad de conservación y se mantengan los declives de densidades de estas especies. La oportunidad de éxito de la conservación de la tórtola no ha de caer en estos errores.
Tanto la FACE como el Comisario Sinkevicius, coincidieron con la necesidad de mayor coherencia entre las directivas sobre naturaleza y las políticas de gestión agraria común de la UE. Respecto este punto de la reunión, la FACE aclaró que sus miembros están activos a pedir medidas agroambientales efectivas para promover la recuperación de las poblaciones de caza menor, incluida la tórtola.
Esperamos poder continuar haciendo esta maravillosa tarea.
www.fecaza.com/sala-de-prensa-hemeroteca...