Les llavors de blat recobertes amb l’insecticida imidacloprid causen mortalitat de perdius. La demostració l’ha dut a terme un equip d’investigadors de la universitat de Castella-La Mancha i han posat en evidència els riscos que té per les perdius el consum de llavors tractades amb substàncies fitosanitàries. Aquestes llavors, en temporada de sembra, són consumides per les perdius, i són un verí.
L’estudi es centra en l’insecticida imidacloprid, un dels més utilitzats a nivell mundial i que recobreix les llavors de blat per sembrar. És un insecticida neonicotinoide sistèmic de manera que quan la planta va creixent actua tota ella com a insecticida.
A les dosi habituals que s’utilitza és altament tòxic, amb efectes greus en la salut i l’èxit reproductor de les perdius i altres aus.
En la sembra, hi ha llavors tractades que queden sense enterrar i són consumides per les perdius. Així queden exposades a una dosi elevada de plaguicida en poc temps.
En l’estudi es van centrar en dos nivells d’ingestió:
1. Utilitzant la dosi recomanada a les instruccions
2. Utilitzant-ne només el 20%
Això plantejava dos situacions a camp: una en que les perdius menjarien exclusivament llavor tractada i un altre en que només representarien el 20% de la dieta
Totes les perdius alimentades amb llavor tractada a dosi recomanada d’us van morir en els 21 dies d’exposició. El 31% van morir en els 3 primers dies d’exposició.
La mortalitat de les femelles va ser més ràpida que la dels mascles: el 47% de femelles va morir els 3 primers dies d’exposició
Es va constatar per primer cop que l’imidacloprid s’acumula al fetge durant el temps d’exposició. Això pot ser d’utilitat per estudiar l’exposició real de les perdius a camp, un pas que cal fer per analitzar el risc d’utilitzar llavor tractada
Les perdius alimentades amb llavor tractada al 20% de la dosi recomanada no van morir. Però se’ls hi va retardar la posta d’ous i es va reduir el número d’ous per femella
Els perdigons nascuts de perdius exposades a l’imidacloprid van tenir pitjor resposta immune tot i no haver estat exposats directament a l’insecticida. Van patir reducció de nivells de glucosa i magnesi en sang i un augment d’activitat enzimàtica antioxidant en resposta a l’exposició a l’insecticida. També es va veure reducció d’intensitat en el color vermell de l’anell ocular, un color que reflexa la salut de l’individu i està relacionat en la inversió en reproducció
L’estudi demostra que l’imidacloprid es altament tòxic i letal per les perdius a la dosi recomanada d’us, i provablement també ho es per altres aus.
Demostra també que l’exposició a petites quantitats té efectes importants sobre l’èxit reproductor i la salut, no només en individus exposats si no també als seus descendents.
La UE aplicà recentment una moratòria d’us d’insecticides neonicotinoides en primavera, degut als seus efectes devastadors sobre insectes pol·linitzadors. Però l’ús per cereal d’hivern continua autoritzat, així que les perdius hi estan exposades.
L’estudi ha estat realitzat per l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha.
Recomanació prèvia a la repoblació de perdius
Ara que preparareu els voladors i les millores d’hàbitat, abans de rebre les perdius per repoblar, procureu sembrar amb llavors no tractades amb insecticida. També se’ls hi diu llavors blocades, són de color rosa.
A les cooperatives trobareu blat per sembrar sense tractar, del normal de tota la vida, molt més segur. També podeu sembrar barreja de llavors, llavor de pastura, alfals, etc. La perdiu no només menja blat.
