Els Agents Rurals han dut a terme aquesta tardor un total de 43 inspeccions a barraques de les comarques del Baix Ebre i el Montsià i han presentat 3 denúncies per aquesta pràctica, considerada com a massiva i no selectiva i qualificada de delicte contra la fauna per la Fiscalia de Medi Ambient.
Tot i estar prohibida, la caça en barraca és una modalitat cinegètica de captura d’ocells (bàsicament tords) molt antiga i arrelada en zones com el sud del Montsià, on es considera tradicional. Però en la darrera dècada la seva pràctica ha anat a la baixa fins a esdevenir «merament testimonial i residual», arran sobretot de les dures sancions a què s’enfronten els caçadors si són enxampats, econòmiques i d’inhabilitació per a la caça. «És una pena perquè estem perdent una tradició del territori», afirma al Diari Enrique Marzà, antic barraquer d’Alcanar i habitual participant en concursos de reclam bucal (que reprodueixen el cant dels ocells) en l’àmbit europeu.
Segons detalla al Diari el cap dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre, Miquel Àngel Garcia, enguany s’han dut a terme novament inspeccions en barraques de què es tenen constància per un cens d’unes 300, la majoria de les quals però s’ha constatat que no estan operatives en l’actualitat. Les més de quaranta inspeccionades es troben als termes d’Alcanar, Ulldecona, Godall, la Galera, Santa Bàrbara, Roquetes, Tortosa i l’Aldea.
Pel que fa a les que sí que es va detectar activitat i es van denunciar, hi ha dos casos a Montsià i un al Baix Ebre.
El darrer va tenir lloc a Tortosa, on es va denunciar un caçador que feia servir un reclam electrònic que reproduïa el cant del tord i vesc per atrapar-los. També se li van decomissar els exemplars caçats.
Proposta d’autorització especial
Des de la seva prohibició, diferents associacions de barraquers i entitats han intentat idear nous mètodes més selectius per poder autoritzar la barraca. L’última proposta en aquest sentit l’ha fet l’Associació Amics del Tord d’Alcanar i està sent valorada pel Departament de Territori de la Generalitat. El nou mètode, anomenat del garbell, funciona com un sistema de trampes amb xarxes que només reté els animals de mida igual o superior al tord. Els de mida inferior poden escapar de forma automàtica i la resta són extrets pel caçador. Aquest nou mètode ja ha estat estudiat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya en barraques d’Ulldecona i Alcanar, i l’informe avala que es tracta d’un mètode selectiu i no massiu.
Recomptes de població
Caçadors del territori també participen en les darreres temporades en un estudi de recompte de tords, impulsat per l’Associació de caces europees tradicionals, en el que es vol determinar l’estat de les poblacions de túrdids a la Mediterrània. «Des de grups ecologistes afirmen que aquestes poblacions estan en declivi, però els nostres recomptes ens diuen el contrari», explica Enrique Marzà, un dels participants.
En aquest sentit, detalla que es tracta de fer recomptes puntuals durant l’època d’entrada dels tords, mentre practica el reclam bucal. «Hi ha dies en què n’he comptat més de 200», comenta al Diari.
Activitat nocturna
Atreure els tords amb reclam perquè hi quedin enganxats
La temporada de la caça en barraca arrenca a mitjan octubre i s’allarga aproximadament un mes. És quan es produeix l’arribada de milers i milers de tords en migració des del nord i est d’Europa. Per a la construcció d’una barraca es necessiten un o més arbres, bàsicament oliveres i garrofers, als quals es dona una forma especial per facilitar l’accés dels ocells a les branques. Es tracta d’una modalitat nocturna. Per atreure’ls a la barraca es fa servir un reclam que simula el cant del tord. Antigament s’emprava un xiulet o un altre tord, però en les darreres dècades s’han emprat també aparells electrònics, que estan especialment perseguits perquè afavoreixen la captura de molts exemplars en una sola nit. Allí, els ocells queden enganxats per les plomes per una substància anomenada vesc, que es reparteix per branques i varetes, i són capturats pels caçadors, encara vius. Tot i que bàsicament hi cauen tords, també hi poden anar a parar altres espècies, algunes d’elles protegides. És per això que des de la Unió Europea es considera un mètode massiu i no selectiu.
Alcanar va acollir el passat mes de maig el XXI Concurs Europeu de Reclam Bucal, en el que caçadors de la Mediterrània (Catalunya, València, França o Itàlia) competeixen per veure qui imita millor el cant de tords i merles.
MARIBEL MILLAN
