Amb el tancament de l’escorxador municipal de Seva ha desaparegut a Osona una tipologia d’aquests equipaments de baixa capacitat i que era fruit d’un model que provenia del segle XIX. Al Ripollès un espai de gestió mixta dóna servei als petits productors.
Lluís Vila i Miquel Molist, ara jubilats, són els dos últims veterinaris titulars que hi ha hagut a la comarca d’Osona. En el seu moment, van haver de fer unes oposicions a Madrid per desenvolupar les tasques que corresponien a l’Estat en matèria de sanitat animal i salut pública, això “ja abans de la Constitució”, expliquen. El territori estava dividit en “partits” que englobaven una població que era la cap de partit i comptava amb altres municipis que n’eren dependents. Ells havien de viure en un dels municipis dels partits. Aquests funcionaris “amb plaça”, com diuen ells, treballaven en diferents escorxadors municipals. “Abans pràcticament n’hi havia un a cada poble”, però amb els anys ha canviat.
Actualment a Osona ja no queda cap matadero, com se n’ha anomenat popularment, d’aquestes característiques. Molist i Vila han vist com s’han anat tancant progressivament, sobretot des del 1986 amb l’entrada a Europa. Els primers a desaparèixer van ser “els més petits”, encara que el darrer ha estat aquest any, al març, el de Seva, que s’ha mantingut “com una anècdota”. Tots aquests eren escorxadors del que la llei vigent entre el 1986 i el 2006 se’n deia de baixa capacitat, i que estaven molt lluny, en la quantitat d’animals que es maten als escorxadors industrials privats que hi ha actualment, on es parla de milers cada dia. Ara, segons informen des del Departament de Salut Pública de la Generalitat, “no existeixen tipologies en funció de la capacitat o titularitat”. Aquests equipaments, i també la feina de Vila i Molist, van passar a dependre directament de la Generalitat a partir de 1984, uns al Departament de Salut i altres al d’Agricultura.
Els veterinaris comenten que el problema que van tenir els escorxadors municipals per adaptar-se a la normativa europea va ser la ubicació ( ja que la majoria, per antiguitat, estaven situats al centre dels pobles), les estructures i el cost que comportava posar-ho al dia. Recorden que a l’inici de l’obertura d’Esfosa es parlava d’un “escorxador de serveis”, però va acabar sent industrial. A partir del 1986, afirmen, però, “l’obertura a Europa ha permès la riquesa a la Plana de Vic” ja que va comportar la modernització de les granges, escorxadors i fàbriques d’embotits.
Els mataderos municipals tenen origen a l’any 1800. Molist i Vila expliquen que va sortir una normativa que obligava els ajuntaments grans a dotar-se d’un escorxador i que la inspecció l’havia de fer un veterinari. “Van passar 50 anys” i a Vic es va obrir el primer d’Osona, llavors al carrer Nou. Més tard, el 1902 es va traslladar a la plaça de la Divina Pastora en un espai petit i finalment al costat, on ara hi ha blocs de pisos. Aquest va tancar l’any 1988 perquè li calien moltes reformes per poder-se mantenir. Al final s’hi mataven uns 600 porcs, uns 100 vedells o 700 xais setmanals –cada dia que s’hi matava es feia d’una espècie diferent–. Al principi de tancar, “els carnissers de la ciutats anaven a matar a Esfosa, però va durar poc”. A la resta de pobles en general es van obrir després de la Guerra Civil.
L’edifici de Vic va desaparèixer, com ha passat en d’altres poblacions. A Torelló es va enderrocar i s’hi va fer una nau de Cata on ara s’hi construeixen les carrosses del Carnaval. Altres s’han reconvertit en oficines municipals, com a Sant Joan, o han passat a titularitat privada fent la mateixa tasca que a Manlleu.
Els últims de Seva
Els qui l’utilitzaven en recorden els canvis i les anècdotes
L’escorxador de Seva va començar a funcionar després de la Guerra Civil i sempre ha estat al mateix lloc, just al costat de l’ajuntament de Seva, fins que va tancar, el 23 de març d’aquest any. El va obrir l’alcalde Jutglar, el primer de després del conflicte, que era el procurador de la Masia dels Sors. Abans, es matava a la plaça de l’Església. El de Seva és l’últim matadero, com l’anomenen popularment, de caràcter municipal que ha sobreviscut a Osona. El matador Pere Jordà, els carnissers Miquel Prat i Pere Baqué i els veterinaris Lluís Vila i Miquel Molist, les darreres persones que van utilitzar el servei i hi van treballar durant anys, en recordaven dimarts passat amb nostàlgia i al mateix espai com va canviar el seu funcionament al llarg dels anys.
Abans s’hi havien arribat a matar entre 30 i 40 xais a la setmana davant de la mitja dotzena dels darrers cinc anys, deien. Últimament quan se’n matava més quantitat era per Setmana Santa. Per això, van decidir tancar per aquesta època, ja que era “quan hi havia la matança forta”. L’últim dia van ser una dotzena de xais. Els petits productors que utilitzaven l’escorxador de Seva compraven a pagesos i mataven a l’escorxador municipal per vendre en els seus comerços del poble. Baqué, el més jove, explica que des que era un nen que hi anava i comenta que el pare el renyava “si agafava el cabrit per l’esquena”. Últimament mataven un dia a la setmana, els dijous al matí, però abans s’havia arribat a fer dos dies, els dilluns i el dimecres, i al vespre, però “si convenia” hi anaven a l’hora que fes falta. Els més grans expliquen que fins a la dècada dels 70 s’hi havia matat “de tot, porcs, vedells i xais”, però a partir de llavors, “xais i cabrits i prou”. El matador, Jordà, també recorda una època en què a banda de treballar al matadero ho feia a domicili, a pagès, sobretot els caps de setmana.
Van decidir tancar perquè “no era rendible mantenir l’estructura” per la “poca matança”. L’alcalde, Xavier Rierola, comenta que “era al que es matava menys de l’Estat” i “ho vam aguantar fins a l’últim moment”. Però van haver de posar data de tancament “en comú acord” amb qui l’utilitzava”. Per ara l’espai està tancat i la voluntat és traslladar-hi part de l’arxiu municipal, però cal fer-hi una reforma que esperen poder incloure en el pressupost de l’any vinent.
Els usuaris van viure l’últim dia “amb acceptació però amb nostàlgia”.
El del Ripollès és un 80% públic
Aquest model vol donar sortida a petits productors del territori
L’escorxador del Ripollès té una gestió mixta, un 80% pública i el 20% restant privada. Fa 26 anys que funciona amb l’objectiu de donar serveis als petits ramaders, elaboradors carnis i carnissers. Segons el gerent, Joan Coromina, es va crear una mancomunitat que el gestiona “per donar sortida a petits productors del territori que tenen poc bestiar” perquè tinguin “un punt de referència”. Coromina afegeix que “es va aglutinar perquè hi havia matança petita a cada lloc”.
Amb aquesta fórmula els ajuntaments de la comarca podien mantenir el servei amb els requisits de sanitat i controls pertinents, que antigament oferien per separat i que, per exemple, una carnisseria pugui anar a matar només un vedell. Actualment l’integren els de Ripoll, Sant Joan, Campdevànol, les Llosses, Vallfogona i també el de Vidrà, encara que aquest darrer és osonenc.
Coromina explica que de mitjana cada setmana s’hi maten una trentena de vedells, 150 porcs, entre 110 i 115 xais, mitja dotzena de cavalls i entre 10 i 15 cabrits. Això entre uns 70 petits clients del Ripollès però també d’Osona, la Garrotxa, el Berguedà o la Cerdanya, que compren a un ramader i van a fer la matança per vendre en petits comerços de proximitat.
El de Ribes, per a caça major
La representació territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça es farà càrrec de la gestió de l’antic escorxador municipal de Ribes. Com publicava EL 9 NOU el 24 d’octubre passat, l’Ajuntament de Ribes va convocar un concurs per destinar l’escorxador a carn de caça amb l’objectiu d’esmorteir la problemàtica que diuen que està generant el senglar, el cabirol o el cérvol. L’engegada de l’escorxador evitarà que els caçadors deixin els animals al bosc. La idea és que també l’utilitzin caçadors de comarques veïnes.
Fan un projecte pioner a Prats d’escorxadors de proximitat
El Consorci del Lluçanès, l’Ajuntament de Prats i els departaments d’Agricultura i Salut han desenvolupat a Prats un escorxador de baixa capacitat i proximitat que se situaria a les mateixes explotacions. L’alcalde de Prats, Isaac Peraire, explica que aquest model ja s’aplica a alguns llocs d’Europa i que en aquest cas on es fan les proves “es maten només els xais d’aquella explotació”. Peraire remarca que es tracta d’un projecte “pioner” al país. La iniciativa va sorgir després de la jornada “Escorxadors de proximitat”, que es va feral municipi el desembre de l’any passat. Precisament al cap d’un any, el proper 10 de desembre, es farà una altra jornada a la mateixa explotació pionera per explicar i presentar com funciona.
A Ripoll, es va convertir en un centre cívic
Avui en dia a Ripoll tothom coneix el Centre Cívic Eudald Graells, però molts no saben que fins als anys 80 aquest edifici va ser l’escorxador. El van rehabilitar i ara s’utilitza com a espai per fer-hi activitats diverses que organitzen entitats i associacions del municipi.
Un edifici catalogat, a Prats, ara sense ús
L’antic escorxador municipal de Prats va funcionar fins a l’any 2001. És un edifici amb elements modernistes que actualment és de titularitat privada. Està tancat i buit i per ara al consistori no li consta que hi hagi cap projecte previst per donar-li un nou ús.
El de Sant Julià es vol integrar a les Set Fonts
L’antic escorxador de planta hexagonal de Sant Julià va deixar de funcionar com a tal l’any 1993. Ara s’utilitza com a magatzem dels Tupinots, el consell de joventut, que hi guarda material. L’Ajuntament vol integrar-lo perquè doni servei al parc de les Set Fonts.
Al de Taradell hi tenen el servei de joventut
A Taradell, l’escorxador, conegut popularment com el Matadero, va tancar fa poc més de 10 anys. Primer va deixar de fer la matança de porcs i en els darrers anys només es mataven xais. Des de l’any 2008, l’edifici està ocupat per El Puntal, Servei d’Informació Juvenil.
