Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ARMES
CALENDARIS
CLASSIFICACIONS CAMPIONATS
ESTUDIS I PROJECTES
HOMOLOGACIÓ TROFEUS DE CAÇA
OCELLAIRES
ORDRES VEDES
PROJECTE EMISSORES
TAXES VIGENTS DEL DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL


Documentació · OCELLAIRES

CARTA AL ZOO DE BARCELONA EN RELACIÓ A UN CARTELL SOBRE OCELLS FRINGÍL·LIDS DEL SEU RECINTE



Carta al Zoo de Barcelona en relació a un cartell sobre ocells fringíl·lids del seu recinte

Carta al Zoo de Barcelona en relació a un cartell sobre ocells fringíl·lids del seu recinte

Carta al Zoo de Barcelona en relació a un cartell sobre ocells fringíl·lids del seu recinte

Carta al Zoo de Barcelona en relació a un cartell sobre ocells fringíl·lids del seu recinte

Carta al Zoo de Barcelona en relació a un cartell sobre ocells fringíl·lids del seu recinte

01/02/2019

 

Benvolgut/da,

 

Des de la Federació Catalana de Caça els fem arribar aquesta carta en relació a un cartell informatiu sobre els ocells fringíl·lids que tenen al seu recinte.

 

El cartell dóna a entendre que la captura de fringíl·lids es troba al darrere del problema del descens de poblacions. Es remet a la persona que el llegeix a una captura il·legal per a concursos de cant (legals) i a unes captures figurades no demostrables com a causa.

 

Deixant de banda aquesta qüestió, el cartell menciona quatre espècies la captura de les quals estava legalment autoritzada fins al 2015, més el gafarró, que a Catalunya no s’ha autoritzat mai. Curiosament, apareix l’evolució mitjana de les poblacions de quatre espècies, però no la del pinsà que és de les que més augmenta, incloent-hi la resta de passeriformes. No s’explica a més, que aquesta evolució negativa també apareix en la majoria d’altres espècies de passeriformes, ni tampoc s’explica que la única que augmenta suposa gairebé la meitat de les captures autoritzades fins al 2015. Òbviament, si a la gent se li expliqués que el pinsà, de llarg el més capturat, és de les espècies que més augmenta i que el gafarró, el que més cau, ni tant sols es captura a Catalunya potser es posaria en dubte que la captura sigui el motiu de la caiguda de poblacions. De fet, la correlació entre captures i evolució és negativa.

 

Si aquesta primera part del cartell la podem considerar, si més no tendenciosa, la segona incorre en falsedats i mitges veritats absolutament demostrables.

 

Per començar, no cal recomanar a ningú que no compri perquè si una cosa queda clara a la directiva europea de les aus, és que les espècies no cinegètiques europees no poden ser objecte de comerç (article 6 de la directiva). En canvi, tot i que el cartell adverteix taxativament que la seva captura és il·legal, la normativa europea, tot i prohibir-ne també la captura, com en el cas de la venda, en termes generals (article 5), estableix la possibilitat de dur-la a terme excepcionalment sota condicions de control per part de l’administració (article 9.1.c). Òbviament aquestes excepcions cal deixar-les a consideració de les autoritats competents, que hauran de valorar en cada cas la idoneïtat de la mesura. 

 

A aquests efectes, cal deixar molt clar que:

 

  • L’evolució de les poblacions d’aquestes espècies no és el resultat de la pressió de les captures realitzades. Això és una obvietat que qualsevol estudi mínimament documentat hauria de poder verificar.

 

  • El principal factor de pressió és la pèrdua de superfícies de cultiu derivat de l’abandonament d’activitats agràries i de l’expansió de les superfícies boscades. Aquest seria el motiu pel qual la única espècie clarament silvícola, el pinsà, augmenti amb contundència en aquest mateix període. Considerem que enganyar al visitant d’aquesta manera comportarà repercussions no volgudes, especialment a l’avantsala d’un desarmament de la Política Agrària Comunitària a partir del 2020, que agreujarà encara més aquest verdader problema que afronten aquestes espècies. El ciutadà pot pensar que eliminant l’activitat ocellaire soluciona el problema, quan en realitat només es pot solucionar subvencionant més i millor les pràctiques agrícoles sostenibles.

 

  • Criminalitzar la captura controlada i legal d’aquestes espècies tanca la porta a més, a disposar d’una suma de recursos que podrien pagar els aficionats i que podrien anar destinats a resoldre una de les principals problemàtiques que sí aborda la directiva de les aus: la recuperació d’espais i biòtops. Això és especialment cert en la recuperació de pràctiques agràries com els guarets, el cultiu de tardanes i el manteniment de cultius hivernals, que asseguren els recursos hivernals pel desenvolupament d’aquestes poblacions.

 

En resum, al marge de ser un document que tot i ser breu es mostra tendenciós i curull de falsedats i mitges veritats, resulta a més pervers, en la mesura que fa passar pel factor principal de declivi una activitat que no ho és, emmascarant el veritable problema i tancant la porta a solucions realment efectives.

 

Preguem reconsiderin la presència d’aquesta informació i sol·licitem que en els cartells que es pengin al seu recinte procurin oferir dades que permetin ser verificades.

 

Atentament,

 

Sergio Sanchez Mateu

Barcelona, 29 de gener de 2019

 


 

 

Sr. /Sra.,

 

Desde la Federación Catalana de Caza les hacemos llegar esta carta en relación a un cartel informativo sobre los pájaros fringílidos que tienen en su recinto.

 

El cartel da a entender que la captura de fringílidos se encuentra detrás del problema del descenso de poblaciones. Se remite a la persona que lo lee a una captura ilegal para concursos de canto (legales) y a unas capturas figuradas no demostrables como causa.

 

Dejando de lado esta cuestión, el cartel menciona cuatro especies la captura de las cuales estaba legalmente autorizada hasta 2015, más el verdecillo, que en Cataluña no se ha autorizado nunca. Curiosamente, aparece la evolución media de las poblaciones de cuatro especies, pero no la del pinzón que es de las que más aumenta, incluyendo el resto de paseriformes. No se explica además, que ésta evolución negativa también aparece en la mayoría de otras especies de paseriformes, ni tampoco se explica que la única que aumenta supone casi la mitad de las capturas autorizadas hasta 2015. Obviamente, si a la gente se li explicara que el pinzón, de largo el más capturado, es de las especies que más aumenta y que el verdecillo, el que más cae, ni siquiera se captura en Cataluña quizá se pondría en duda que la captura sea el motivo de la caída de las poblaciones. De hecho, la correlación entre capturas y evolución es negativa.

 

Si esta primera parte del cartel la podemos considerar, por lo menos tendenciosa, la segunda incurre en falsedades y medias verdades absolutamente demostrables.

 

Para empezar, no hace falta recomendar a nadie que no compre porque si una cosa queda clara en la directiva europea de las aves, es que las especies no cinegéticas europeas no pueden ser objeto de comercio (artículo 6 de la directiva). En cambio, a pesar de que el cartel advierte tajantemente que su captura es ilegal, la normativa europea, aunque prohíbe también la captura, como en el caso de la venta, en términos generales (artículo 5), establece la posibilidad de llevarla a cabo excepcionalmente bajo  condiciones de control por parte de la administración (artículo 9.1.c). Obviamente estas excepciones habrá que dejarlas a consideración de las autoridades competentes, que deberán valorar en cada caso la idoneidad de la medida. 

 

A estos efectos, se debe dejar muy claro que:

 

  • La evolución de las poblaciones de estas especies no es el resultado de la presión de las capturas realizadas. Eso es una obviedad que cualquier estudio mínimamente documentado debería de poder verificar.

 

  • El principal factor de presión es la perdida de superficies de cultivo derivada del abandono de actividades agrarias y de la expansión de las superficies de bosque. Este sería el motivo por el cual la única especie claramente silvícola, el pinzón, aumenta con contundencia en este mismo periodo. Consideramos que engañar al visitante de esta manera comportará repercusiones no deseadas, especialmente en la antesala de un desarmamiento de la Política Agraria Comunitaria a partir del 2020, que agravará todavía más el verdadero problema que afrontan estas especies. El ciudadano puede pensar que eliminando la actividad silvestrista soluciona el problema, cuando en realidad sólo se puede solucionar subvencionando más y mejor las prácticas agrícolas sostenibles.

 

  • Criminalizar la captura controlada y legal de estas especies cierra la puerta  además, a disponer de una suma de recursos que podrían pagar los aficionados y que podrían ir destinados a resolver una de las principales problemáticas que sí aborda la directiva de las aves: la recuperación de espacios y biotopos. Eso es especialmente cierto en la recuperación de prácticas agrarias como los barbechos, el cultivo de tardías y el mantenimiento de cultivos invernales, que aseguren los recursos invernales para el desarrollo de estas poblaciones.

 

En resumen, al margen de ser un documento que a pesar de ser breve se muestra tendencioso y colmado de falsedades y medias verdades, resulta además perverso, en la medida que hace pasar por el factor principal de declive una actividad que no lo es, enmascarando el verdadero problema y cerrando la puerta a soluciones realmente efectivas.

 

Rogamos reconsideren la presencia de esta información y solicitamos que en los carteles que se cuelguen en su recinto procuren ofrecer datos que permitan ser verificados.

 

Atentamente,

 

Sergio Sanchez Mateu

Barcelona, 29 de enero de 2019





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar