Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
ARMES
CALENDARIS
CLASSIFICACIONS CAMPIONATS
ESTUDIS I PROJECTES
HOMOLOGACIÓ TROFEUS DE CAÇA
OCELLAIRES
ORDRES VEDES
PROJECTE EMISSORES
TAXES VIGENTS DEL DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA, ALIMENTACIÓ I MEDI NATURAL


Documentació · OCELLAIRES

CANTS ENGABIATS: MALTRACTAMENT O TRADICIÓ?



Cants engabiats: maltractament o tradició?

Cants engabiats: maltractament o tradició?

Cants engabiats: maltractament o tradició?

Cants engabiats: maltractament o tradició?

Cants engabiats: maltractament o tradició?

Cants engabiats: maltractament o tradició?

08/12/2014
El Govern torna a autoritzar la captura d’ocells cantaires perquè criïn en captivitat

Hi ha un altre tipus de competició, que escapa dels focus, però que com qualsevol torneig aixeca passions. Se’n fan proves durant tot l’any, però els campionats oficials comencen amb l’arribada de la primavera i acaben amb les altes temperatures de l’estiu. A Catalunya agrupa tres modalitats –resistència, rapidesa i sonoritat– i hi participen 5.000 federats de 150 societats repartides per tot el territori. El protagonisme indiscutible, però, se l’emporten éssers vius que no saben que hi participen: quatre espècies d’ocells fringíl·lids (cadernera, verdum, passerell i pinsà) que, per atreure femelles, exhibeixen un concert sonor que enamora l’oïda i, en el millor dels casos, aconsegueix ensordir el cant dels seus competidors.

“Portem anys sense poder capturar i l’estoc d’ocells que tenim és una miqueta gran. Necessitem renovarlo amb ocells joves per poder formarlos per als concursos de cant”, exposa el president de la Federació Catalana de Caça, Paco Piera, ocellaire declarat. Piera ha organitzat per a l’ARA un simulacre de concurs a la societat ocellaire La Guixa de Vic, després que el Govern hagi aprovat aquest any una nova llei que els permetrà capturar prop de 130.000 ocells fins al 2018, amb la intenció que siguin capaços de fer-los criar en captivitat. Els ocellaires en recelen, perquè són “espècies salvatges” que no fan niu fàcilment dins d’una gàbia, i demanen més permisos perquè, a parer seu, la limitació d’una activitat que fa més de 200 anys que practiquen només pot ser atribuïble a una decisió política presa “per por, per falta d’informació o per deixadesa”.

Enfront d’unes societats cada cop més envellides i amb menys aficionats, les entitats ecologistes clamen contra el que consideren una brutalitat i, gairebé, un atemptat a la natura. Les postures són irreconciliables, i la regulació de les administracions no en pot satisfer cap de les dues, malgrat que les quotes anuals de captura no superin l’1% de la mortalitat natural.

Regulació restrictiva

La nova llei del Govern obliga els ocellaires a estar acreditats, utilitzar un mètode concret de captura, anellar les seves aus i no superar un nombre d’exemplars. Ells argumenten que no fan “res de dolent”, que quan agafen un ocell que no canta el deixen anar, i insisteixen que els cuiden amb passió. No és estrany veure’ls passejar amunt i avall amb les seves gàbies, com si fossin farcells, camí dels locals on es reuneixen. Allà aconsegueixen que els ocells “s’amanyaguin” i s’acostumin a la presència humana per cantar millor, com si fos un entrenament preparatori per a la competició, segons explica el propietari de La Guixa i delegat de la federació, Ramon Donadeu. Ell demana als ecologistes que, en comptes de criticar-los, els facin costat per demanar un canvi en els conreus que reverteixi la caiguda de les poblacions de cadernera, verdum i passerell, amb més plantacions de gira-sol i mill. “Com més menjar, més ocells. Som els primers a qui interessa que les poblacions no disminueixin”, afegeix.

La presidenta de Depana, Marta Gumà, que és al darrere de les denúncies a Brussel·les, argumenta que és una afició retrògrada i cruel. “Si realment estimen els ocells i en valoren el cant, que s’acostin a la natura. En lloc d’engabiar ocells, que plantin arbres”, rebla. Gumà no entén que la Generalitat autoritzi captures, quan hauria de vetllar pel bon estat de la natura, en lloc d’emparar que una persona pugui “arrabassar” un ocell petit del seu hàbitat per tancar-lo en una gàbia diminuta. A més, qüestiona una activitat masculinitzada en què sembla que l’homenia del participant depengui de la virilitat del seu ocell i de la seva capacitat per cantar, i es queixa perquè les autoritats fan molt poc per aturar el que considera un mercadeig il·legal. De fet, ho compara amb les corrides de toros, també una tradició arreladíssima que movia quantitats ingents de diners fins que es van prohibir.

Compravenda d’ocells

Els ocellaires neguen que facin negoci amb les aus. De fet, asseguren que ells el que volen és tenir un ocell que guanyi concursos, i, per tant, no vendrien un campió. Les dades dels Agents Rurals ho qüestionen, ja que cada any s’interposen prop d’un centenar de denúncies contra persones que no respecten la normativa o que tenen els ocells en condicions higièniques deficients. Els concursos, però, no mouen diners, i els premis es redueixen a comestibles, ampolles de vi i trofeus.

L’última regulació reconeix que els concursos oficials de cant d’ocells són una “activitat tradicional”, però que cal fer-la compatible amb la conservació de les espècies. Per això, i en línia amb la legislació europea, accepta que puguin capturar-se’n “petites quantitats”, sempre que s’avanci en l’objectiu d’aconseguir-ne la reproducció. Malgrat que tres de les quatre espècies estan considerades com a vulnerables, no estan amenaçades. Ho recorda el departament d’Agricultura i Medi Natural, que també assegura que Catalunya compta amb un règim de protecció suplementari.

Però d’on ve aquesta afició per capturar ocells i fer-los cantar? L’explicació potser és força mundana i la dóna, amb una certa vergonya, Rafael Pérez. Soci de La Guixa, amb 82 anys, ho resumeix amb dues paraules: “La gana”. Tot i que conserva l’afició, fa anys que ja no surt al camp a buscar ocells, però recorda quan va començar a fer-ho, als anys 40: hi anava “per poder menjar”. “Després ens vam aficionar a engabiar ocells i anar a concursos, però primer va ser la gana”, admet entre les cares d’aprovació dels seus companys.


Tres canvis legislatius en sis anys sota l’ombra de la UE

Catalunya va aprovar el 2008 una protecció pionera

La legislació sobre els anomenats ocells fringíl·lids no ha sigut gens estable en els últims anys a Catalunya. Els recursos que van presentar a  Brussel·les entitats ecologistes i els successius canvis de govern han marcat unes modificacions legals que no estan exemptes de polèmica entre conservacionistes i ocellaires.

Sense ser tan visible com la prohibició de les corrides de toros que va entrar en vigor el 2012, la Generalitat ha aprovat tres canvis en els últims sis anys en matèria d’ocells cantaires. L’últim, al mes d’octubre, autoritza unes quotes de captura fixes fins al 2018, elaborades amb la resta de comunitats autònomes, sota el paraigua del govern espanyol –que mai ha prohibit aquesta pràctica– i amb el vistiplau de la Unió Europea (UE).

Una imputació pendent

El govern tripartit va aprovar el 2008 una protecció pionera a l’Estat que afectava les quatre espècies utilitzades en els concursos de cant –cadernera, verdum, passerell i pinsà–. Els caçadors, però, es van mostrar molt crítics perquè van entendre que suposava un atac a les seves tradicions i perquè, en el fons, els ocells no entenen de fronteres i, per tant, la prohibició catalana tenia uns efectes limitats. La llavors directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura, va aprovar un permís excepcional perquè els ocellaires poguessin caçar l’any següent i, fins i tot, va permetre que ho fessin amb l’anomenat vesc, una substància enganxosa d’origen vegetal que, utilitzada convenientment amb un reclam, fa que els ocells quedin enganxats sense poder enlairar-se.

El problema, en aquest cas, va ser que la UE havia prohibit el 2007 la utilització d’aquest mètode, molt estimat pels ocellaires, ja que el considerava cruel i no selectiu amb les espècies. Depana va denunciar Buenaventura pel permís excepcional i, després d’un procés judicial llarg, dilatat també perquè el fet que fos designada diputada al Congrés en les eleccions del 2008 la va convertir en aforada, Buenaventura continua imputada per un suposat delicte de prevaricació i s’enfronta a una petició de vuit anys i mig d’inhabilitació per part de la fiscalia. L’ex directora general sempre ha defensat que es va autoritzar com a part d’un experiment científic per comprovar fins a quin punt el vesc és selectiu o no i, de fet, els ocellaires asseguren que gràcies a aquest experiment es va demostrar que aquesta pràctica és respectuosa amb la natura. Curiós escenari en què, els que en un principi es van quedar sense poder  practicar la seva afició defensen ara l’actuació de la persona que els hi havia prohibit.

Dos canvis més

Amb la tornada al Govern de CiU i la llei òmnibus del 2011 es va tornar a autoritzar la captura per a activitats de cant, deixant de banda el vesc. Va ser una autorització puntual per capturar més de 60.000 ocells, sobretot pinsans, però que no va tenir continuïtat el 2012 i el 2013. Les aus, més enllà de la tradició o l’afició, generen un mercat paral·lel, com ho demostra que els Agents Rurals van interposar durant aquests dos anys prop de 150 denúncies per captura, tinença, exhibició o vendes no autoritzades, a més de fer unes 1.500 inspeccions.

Aquest any han tornat les captures legals. Molt regulades, seguint els criteris de la UE, s’admet la captura de femelles –inútils per al cant– per intentar la cria en captivitat. Els ocellaires tenen quatre anys per aconseguir-ho. Així, no necessitaran més captures per tenir els seus ocells. El subdirector d’activitats cinegètiques del Govern, Jordi Ruiz, admet, però, que els tres estudis fets amb l’Institut Català d’Ornitologia sobre la viabilitat d’aquesta cria només han aportat dades “provisionals”. Caldrà veure, doncs, si realment el 2018 serà l’últim any per capturar ocells.


És lícit capturar ocells per tancar-los?

A FAVOR

● Supervivència
Els ocellaires capturen només un petit percentatge d’animals, que no estan en perill d’extinció.

● Tradició
Es tracta d’una tradició amb més de 200 anys d’antiguitat.

● Benestar
Els ocells engabiats viuen més temps que en llibertat. No pateixen perills i mengen millor.

● Greuge comparatiu
Catalunya era l’única comunitat que n’havia prohibit la captura.

EN CONTRA

● Patiment
Els animals viuen en espais molt reduïts, només pel gaudi privat dels seus captors.

● Serveis naturals
Mengen llavors i insectes. Són un plaguicida natural i faciliten l’expansió vegetal.

● Reproducció
No hi ha estudis que demostrin que criaran en captivitat.

● Vulnerabilitat
Només en una de les quatre espècies ha augmentat la població.


Les quatre espècies d’ocells fringíl·lids en el punt de mira

Cadernera
Carduelis carduelis. No està catalogada com a espècie en perill, però ha perdut el 30% de la població en l’última dècada. Nidifiquen entre 532.000 i 842.000 individus.

Verdum
Carduelis chloris. Nidifiquen entre 250.000 i 300.000 exemplars. A Catalunya també ha perdut el 30% de la població, però a la resta d’Espanya ha crescut en un 16%.

Passerell
Carduelis cannabina. Es calcula un màxim de 328.000 individus que fan niu. Com la cadernera, no està en perill, però una regressió superior al 30% el fa vulnerable.

Pinsà
Fringilia coelebs. És l’única de les quatre espècies que ha augmentat la població en l’última dècada a Catalunya, més d’un 25%. Hi fan niu més de mig milió d’exemplars.

 

MARIO MARTÍN MATAS





Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar