El Departament d'Agricultura activa el Pla de control poblacional de fauna cinegètica pel risc de transmissió de la tuberculosi

Aquesta actuació s’emmarca en el Decret llei 5/2024, de 24 d’abril, que estableix mesures extraordinàries i urgents de suport al sector agrari afectat greument per la sequera i altres situacions d’emergència.

L’activació del Pla suposa una nova manera d’abordar la gestió de la fauna cinegètica al territori, amb una estratègia a més llarg termini (concretament cinc anys) basada en criteris tècnics i d’anàlisi de risc, i orientada a actuar de forma preventiva i amb una calendarització coordinada.

Augment del nombre de mostres de fauna salvatge

La interacció entre la fauna salvatge i la fauna domèstica pot comportar riscos sanitaris que cal tenir en consideració en la gestió del medi. En aquest context, la vigilància sanitària de la fauna és una eina clau per a la detecció precoç de patologies i per a la prevenció de possibles transmissions entre espècies. Aquesta vigilància contribueix a preservar la salut dels ecosistemes i a garantir una convivència equilibrada entre la fauna salvatge, la ramaderia i les activitats humanes.

Per això, el Departament manté actiu des de fa 14 anys el Programa de vigilància sanitària de la fauna salvatge a Catalunya, que té com a objectius conèixer la situació sanitària de la fauna salvatge a Catalunya, prevenir la disseminació de les malalties entre la fauna salvatge i la domèstica, i protegir la salut pública.

Aquest Programa ha permès augmentar significativament en els darrers anys el nombre de mostres dels animals salvatges capturats; ara es proposa fer un pas més, i reforçar-se en la zona on s’activa el Pla de control poblacional. L’Alt Pirineu i Aran és la zona amb més animals mostrejats, seguida de Girona.

Per intentar reduir la prevalença de la tuberculosi, és a dir, el nombre de mostres de fauna cinegètica amb infecció confirmada en tuberculosi en relació amb el nombre total de mostres preses, el Pla abasta un total de 134.364 hectàrees entre zones de caça controlada, àrees privades de caça, la reserva nacional de caça de Boumort, i altres figures d’aprofitament cinegètic. Els 22 municipis inclosos en el Pla pertanyen a les comarques de l’Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Per avançar amb el Pla, s'ha establert una zonificació segons les categories de risc. Les actuacions inclouen un objectiu de captures totals de 1.923 senglars i 1.000 cérvols durant el primer any de vigència del Pla.

A banda d’augmentar les captures i la presa de mostres, el Pla inclou una sèrie de mesures especialitzades complementàries, com els censos poblacionals, que permetran disposar d’una radiografia real de les poblacions de cérvols, senglars i daines de la zona.

També es realitzarà formació especialitzada en presa de mostres, i formació específica de qualificació en actuacions de control poblacional. S’han activat les mesures de suport de recollida de mostres i retirada dels animals, i mesures de bioseguretat a les explotacions ramaderes, com abeuradors diferenciats, tancaments, i mànegues ramaderes.

El paper clau dels caçadors i la coordinació territorial

El Departament també ha reforçat la implicació del col·lectiu de caçadors. En el marc de les àrees privades de caça, durant la temporada 2024-2025, els caçadors van capturar més de 2.200 senglars i 1.000 cérvols a la zona afectada pel Pla. Aquestes xifres constaten que els caçadors són una peça essencial del model de control poblacional, i que la seva col·laboració, juntament amb la dels agricultors, els ramaders i l’Administració, és imprescindible per assolir l’equilibri de la fauna cinegètica al territori.

Aquest 2025 s'habilitaran fins a 1.100 nous caçadors mitjançant 30 cursos de formació específica per millorar les tècniques de captura i seguretat. Els equips operatius del Departament i del Cos d’Agents Rurals estan preparats per actuar en el moment en què siguin requerits.

Un nou model més estratègic i eficient

El Pla de control poblacional suposa un canvi de paradigma respecte a les figures d’urgència anteriors: és una aposta per un model més planificat, basat en dades, i amb capacitat d’actuació sostinguda i escalable en funció del risc.

Aquest nou enfocament permet actuar de manera més precisa, aplicar mesures preventives, i coordinar esforços públics i privats per protegir el sector agrícola i la biodiversitat del territori.

Resposta a les al·legacions i presentació als col·lectius

Abans de la seva aprovació, el Pla va passar el tràmit d’informació pública a les entitats interessades, durant el qual es van atendre les al·legacions presentades per tres entitats.

A més, en diferents sessions informatives en format telemàtic o presencial, s’ha exposat el contingut i l’aplicació del Pla als diferents agents col·laboradors en l’execució del Pla, com el Cos d’Agents Rurals, la Federació Catalana de Caça, i els titulars cinegètics dins de l’àmbit del Pla. Aquestes sessions han permès resoldre dubtes i recollir observacions i propostes, i han afavorit un procés de comunicació transparent i participatiu.

Cal seguir el Protocol de monitoratge urgent de l’estat sanitari de la fauna cinegètica per positius de tuberculosi bovina, que van signar la Direcció General de Boscos i Gestió del Medi i la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia. D’acord amb aquest Protocol, que és d’aplicació a tot el territori català, si es confirma un cas de tuberculosi en exemplars d’una explotació de bestiar domèstic extensiu o en exemplars de fauna salvatge cinegètica, el Servei de Sanitat Animal podrà dur a terme actuacions d’urgència entorn del focus detectat segons la valoració de risc.