Federació Catalana de Caça
Àrea Federats
Àrea Federats
Àrea Societats
CAÇA MAJOR
CAÇA MENOR
FIRES
OPINIONS
Blog · 

VI TROBADA DE COLLES DEL SENGLAR D´OSONA I RODALIES



VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

VI Trobada de colles del senglar d´Osona i rodalies

27/04/2017
Entrevista a Joaquim Montañà, un dels organitzadors de la trobada

Seguim amb les nostres entrevistes als organitzadors i organitzadores de les fires de caça de Catalunya d'enguany.

L'objectiu és donar-los més visibilitat, promocionar les seves fires, explicar les activitats que hi fan, saber la feina que els comporta, escoltar les seves preocupacions i procurar animar la gent perque vagin a les trobades a gaudir d'un bon dia.

Avui parlem amb Joaquim Montañà, un dels organitzadors de la Trobada de colles senglaneres d'Osona i rodalies, que aquest dissabte celebrarà la sisena edició.

Qui va tenir la idea d’organitzar la primera Trobada de Colles del senglar d’Osona i rodalies fa sis anys? Com va néixer?

El 24 de gener del 2012, ens vam reunir tres persones; Xevi Rierola, Josep Maria Orra i jo mateix (Joaquim Montañà), membres de tres colles del senglar de la comarca d´Osona (de l´Esquirol, de Rupit-Pruit-Tavertet-Vilanova de Sau i de les Guilleries ) i vam posar fil a l´agulla per fer una fira dedicada a la caça del senglar, ja que a la comarca no se’n feia cap. També vam decidir que volíem que fos una trobada més que una fira.

 

Amb quin/s objectiu/s?

L´objectiu ja es diu en el mateix títol del certamen. Volem que sigui una trobada de colles del senglar, totes són benvingudes, per tal de conèixer-nos entre nosaltres, fer contacte, compartir i explicar les problemàtiques que afecten a les colles del senglar. Cada vegada tenim més problemes i caldrà que anem més units per tal d´enfrontar-los millor.

 

Quins són els principals problemes que teniu actualment?

Els principals problemes que ens trobem les colles del senglar són, per una banda la convivència amb la mateixa societat i per l’altre, al canvi d´habitat que ha sofert el senglar. Tothom té dret a anar al bosc i amb això hi estem d´acord, però els caçadors " fem nosa ", som els mal vistos, ens poden insultar i mentrestant nosaltres estem fent una tasca social, el control d´una sobrepoblació de senglars que nosaltres no hem provocat i que ens obliguen a controlar. Per això caldria un canvi d´actitud de la societat i crec que hauria de ser l´administració la que ens donés un cop de mà. A més, els senglars han canviat el seu hàbitat natural i cada vegada s´apropen més a cases, pobles i carreteres, provocant més danys a l´agricultura i accidents de transit. Això ens obliga a caçar a prop de carreteres i camins respectant les zones de seguretat per no tenir cap denúncia. Creiem que també caldria l´ajuda de l´administració per facilitar el tancament de camins i la caça en general, ja que el senglar actualment és un problema. A més, estem esperant l´aprovació del decret de comercialització de la carn de caça i ajuda amb contenidors de residus. I per últim, la mitjana d´edat dels caçadors és molt alta i per aquest motiu estarem obligats a col·laborar entre colles.

 

La trobada ha canviat en aquest sis anys de vida? Busqueu altres objectius?

Lògicament durant aquests sis anys la trobada ha canviat, però ha canviat per bé, cada any tenim més afluència de públic i vénen colles de pràcticament tot Catalunya. Però l´objectiu és el mateix, el coneixement entre nosaltres i començar a posar els nostres problemes sobre la taula, millorar la relació amb l´administració, forestals, SEPRONA, etc.

 

A dia d’avui, qui s’encarrega de mantenir-la viva, de la seva organització i gestió?

De l’organització i gestió se n’ocupen les mateixes tres colles del senglar de l’inici a més a més d´alguna persona d´altres colles i seguim tirant endavant com el primer dia. Però cal dir que fins i tot dos clubs de races de gossos (porcellanes i Anglo-francès i bruno de jura ) volen fer la seva prova monogràfica dins del nostre certamen. Això vol dir que el model que hem plantejat agrada al nostre col·lectiu.

 

Celebreu la trobada a Folgueroles. Com us acull l’Ajuntament i la població de Folgueroles? Col·laboren? Els agrada que celebreu la trobada al seu municipi?

La trobada es fa a Folgueroles i ho vam decidir, en primer moment, perquè era el poble més ben comunicat, l’eix transversal està a un parell de quilòmetres. L´Ajuntament sempre ens ha ajudat amb els temes logístics, tant amb locals (pavelló, etc.) com en tema de material (taules, etc.). Hem de pensar que és un poble petit, encara hi ha bastants caçadors o les famílies han tingut algun caçador a casa, pel que encara no estem tant mal vistos com a les grans ciutats. Per exemple l´alcalde, si pot, sol venir al dinar que organitzem.

 

Sou una trobada que busca la participació i la comunió de totes les colles de la comarca d’Osona i rodalies. Quantes colles vénen a la trobada (aprox.)? Heu notat que ha augmentat l’afluència de visitants amb el pas dels anys? Quants n’espereu enguany?

La participació i comunió de totes les colles de la comarca d’Osona i rodalies és precisament el que busquem. Poden venir activament més de 25 colles, portant gossos però el més important és que venen colles de totes les províncies, de moltes comarques i això és el que més valorem.  L´afluència de públic ha anat augmentant any rere any, fins i tot algun any que ha plogut i la gent ha vingut igualment. No podem donar dades de la gent que ens visita perquè tampoc ho hem comptat mai.

 

Quin ambient busqueu crear amb aquesta trobada tan important de caçadors?

Precisament volem crear ambient de caça, de caça del senglar. Ens hem centrat amb el que verdaderament busquem els caçadors quan anem a un certamen d´aquest tipus, gossos i caçadors.

 

A la vostra trobada els gossos hi tenen un pes molt important. En un moment on la caça i els caçadors estan cada vegada més assenyalats...podeu explicar què és el gos pel seu caçador? Quina relació hi ha?

Pel caçador, el principal element en la caça del senglar en batuda és el gos. Per això, jo diria que el gos és el principal protagonista de la trobada, tot està enfocat en el gos com a element central. Sense el gos no es podria pensar la caça del senglar amb batuda. Hi ha una relació molt estreta entre caçador i gos, fins i tot els caçadors que no tenen gossos, se´ls fan com si fossin seus.

 

Quina feina fan els gossos d’una colla senglanera?

Encara que en una colla senglanera sembla moltes vegades que només compte el resultat de les captures al final de la temporada, hem de pensar que sense la feina dels gossos, pràcticament no es faria res, si més no a les zones on cacem, amb boscos densos. El gos s’ocupa des de localitzar els senglars als seus amagatalls, a fer-los sortir i acompanyar-los fins on hi ha els caçadors que els esperen. Per dir-ho d´alguna manera, fan tota la feina bruta de la batuda i a més a més són els que reben les ferides dels atacs del senglar, fins i tot, deixant-hi la vida.

 

Entre les activitats de l’any passat, podem destacar les exposicions de gossos de les mateixes colles, les parades d’articles de caça, la prova monogràfica de gossos de raça porcellana i la prova amb gos atraillat sobre rastre de senglar. Que podem esperar aquest any? Quines activitats destacaríeu?

Aquest any seguim en la mateixa línia, però hem descartat la prova amb gos atraillat per la feina que ens portava i al no fer-la, valorarem la resposta de la gent, per veure si la tornem a incorporar en properes edicions o no. Aquest any , també es realitzarà la prova monogràfica de gossos de raça anglo-francès i bruno de jura.

 

Teniu com a novetat un simulador virtual de caça! En què consisteix?

Consisteix en crear un espai virtual en el que el caçador pugui realitzar trets com si estigués en una batuda de veritat.

 

Enguany, feu una prova monogràfica de gossos de raça anglofrancès i Bruno de Jura. Quines característiques tenen?

També són gossos de rastre i d´empait llarg, característiques dels gossos que cacen en les batudes.

 

Compteu amb la participació del Club del Porcelana i del Club Español del anglofrancès y Bruno de Jura. És important comptar amb la seva presència? Que aporten a la trobada?

Si que és important la seva presència , ens aporten un plus de qualitat amb els gossos presents a la trobada. Hem de pensar que als caçadors en agrada poder observar gossos de raça, fins ara, pràcticament havies d’anar a França on tenen molta més cura de les seves races de gossos. A l’hora de caçar és un altre tema, a uns els hi pot agradar més unes races o altres, però a tothom ens agrada veure gossos de raça.

 

Avui dia, sembla que l’auge de les activitats que es fan a l’aire lliure i a la natura entren en conflicte amb activitats tradicionals com la caça. Creieu que malgrat tot, el poble té una bona relació amb la Societat de Caçadors de Folgueroles i amb la caça?

Jo crec que a nivell dels pobles petits encara hi ha bona sintonia amb el tema de la caça, estem col·laborant per poder practicar la nostra activitat i que també es puguin realitzar les altres. Al bosc hi cabem tots, només cal que tots hi posem una mica de la nostra part.

 

Quins beneficis reporta la celebració i organització d’aquesta fira al poble?

Al poble obté beneficis econòmics a nivell de la restauració i les botigues, però al ser un poble petit, els pobles veïns també se’n ressenten. Encara que la trobada només la dirigim als caçadors, el que és veritat, és que cada vegada belluguem més persones.

 

Teniu previst seguir celebrant la trobada en el futur? Teniu noves idees o iniciatives per anar incorporant en properes edicions?

En principi volem fer més edicions però també volem anar fent any rere any, no ens volem plantejar res a llarg termini.

 

Algun últim comentari per animar a venir a les colles?

Que pensin que és una trobada per colles del senglar en la qual només trobaran gossos, parades relacionades amb la caça, taxidèrmia i caçadors, i pels que es vulguin quedar, un dinar de germanor, on solem rondar les 300 persones.




www.folgueroles.cat/actualitat/agenda/v-trobada-de-les-colles-del-senglar-dosona-i-rodalies


Comentaris



No hi han comentaris.




Fes el teu comentari

Per deixar el teu comentari has d'estar registrat
NOM D'USUARI
PASSWORD
Alta nou federat     ·     Alta nova societat     ·     Alta Becader




<< Tornar