Els col∙legis de veterinaris catalans volen que la vacuna de la ràbia a les mascotes torni a ser obligatòria. El cas d’un gos d’origen català que fa dos anys es va encomanar de la ràbia al Marroc, on la malaltia és molt prevalent, i es va descobrir que estava rabiós quan va mossegar diversos nens a Toledo, després d’haver fet una parada d’uns quants dies a Barcelona, va donar el senyal d’alarma. Durant aquests dos anys, veterinaris i tècnics del Departament d’Agricultura van estudiar i van pactar la nova normativa que tornés aquest control sobre les principals mascotes: gossos, gats i fures.
Però el recent canvi de titulars en diversos departaments de la Generalitat, entre els quals Agricultura, que va passar de Josep Maria Pelegrí (d’Unió) a Jordi Ciuraneta (de CDC), ha deixat en espera l’ordre, que ja havia passat el període d’al∙legacions, segons denuncia el Consell de Col∙legis Veterinaris.
Catalunya, juntament amb el País Basc, Galícia i Astúries, no exigeix la vacuna de la ràbia, perquè des de fa anys Espanya és un país lliure d’aquesta infecció. “Però a Catalunya hi ha coves amb ratpenats rabiosos i els moviments al Marroc i els països de l’Est europeus, on hi ha molta ràbia i on es crien molts dels gossos més cotitzats a Espanya, ens deixa totalment exposats a la malaltia”, aclareix Juan José Badiola, director del Centre d’Investigació d’Encefalopaties Espongiformes i Malalties Transmissibles Emergents.
“Aquest reservori silvestre, el dels ratpenats, és molt difícil de controlar, com passa en països de l’Est, on la ràbia afecta sobretot guineus. Per això la millor prevenció és vacunar els animals domèstics ja que no hi ha manera de garantir que el virus no viatgi”. De fet, per moure’s per Europa és necessari tenir al dia el passaport per a animals de companyia i és precisament la vacuna de la ràbia el seu principal requisit.
Ceuta i Melilla tenen casos de ràbia cada any, perquè el pas per la frontera dels animals és difícil de controlar. I en el cas dels infectats salvatges, encara és més complicat. “A França els va costar molt de combatrela. Van acabar llanantlos caps de gallina amb la vacuna per cobrir el nombre més alt possible de guineus”, explica Badiola.
La vacuna de la ràbia per gossos, gats i fures ha tingut viatges d’anada i tornada en gairebé totes les comunitats autònomes i el mateix ha passat en gran part d’Europa. Els irreductibles són ara aquestes quatre comunitats.“ Però malgrat que no és obligatòria a Catalunya, són molts els animals, sobretot de caça, que sí que estan vacunats. Però un territori es considera protegit si entre el 70% i el 80% dels animals estan vacunats”.
ANA MACPHERSON