La prevenció és fonamental en la lluita contra la leishmaniosi per evitar-ne la transmissió. Les eines terapèutiques actuals han anat millorant molt però, tot i així, ha augmentat el nombre de casos de leishmaniosi els últims anys.
El principal canvi que ens trobem és l’increment del nombre de flebotomus (Phlebotomus sp., el mosquit transmissor de la leishmània) i la dilatació del temps d’activitat dels mateixos. Ara en algunes zones va d’abril-maig a octubre-novembre, molt més llarg que abans.
També s’han trobat nous reservoris (animals parasitats per leishmània) i s’ha investigat més en el seu paper en la transmissió. Per exemple, els lagomorfs (llebres i conills). Es va arribar a comprovar científicament, en un cas greu de leishmaniosi, que fins un 20% dels lagomorfs van donar positiu al paràsit leishmània. Fa 30 anys no ens ho hauríem cregut.
Un altre canvi es l’increment de zones endèmiques, i a la península fins i tot zones hiperendèmiques com Ourense, on la prevalença de la malaltia és molt elevada.
S’han trobat altres alternatives de contagi, com:
- La transmissió vertical (de mare a fill), documentada als USA on, en absència de vector (mosquit) hi ha nombrosos casos de malaltia.
- Transmissió sanguínia (transfusions). S’han de controlar els gossos donants de sang.
- Per últim, la predisposició d’algunes races de gossos, com el boxer, que estan incapacitats per generar una resposta adequada a la infecció.
Les vacunes recombinants contra Leishmaniosi estan demostrant una bona efectivitat en la lluita contra aquesta malaltia. La vacuna LetiFendâ, la primera recombinant comercialitzada a Europa, té una alta eficàcia contra el paràsit en animals sans, 72% de prevenció de leishmaniosi en zones d’alt risc d’infecció per Leishmania infantum.
Només es poden vacunar animals sans, i han de passar el test de leishmania abans de vacunar-los. La vacuna no interfereix en els test de diagnòstic (té resposta immune específica), permet diferenciar entre animals infectats i vacunats. La protecció contra el desenvolupament de la malaltia comença 28 dies després de la vacunació.
La vacuna s’ha de combinar amb collars repel·lents per evitar la picada del flebotomo (mosquit). Actualment hi ha collars que protegeixen 12 mesos amb una eficàcia repel·lent d’entre el 94% i 98%.
Passos per la vacunació, a partir dels 6 mesos d’edat:
- Revisió veterinari
- Aplicació d’antiparasitaris externs
- Desparasitació interna
- Extracció de sang per serologia (detecció anticossos leishmània)
- Si el gos no està infectat: vacunació
- Aplicació d’antiparasitaris externs pel control del flebotomo (collar repel·lent )
- Revacunació anual: abans de la revacunació s’ha de repetir els passos 1, a,b,c. Per assegurar que és un animal sa.
Guillem Díaz Pont. Veterinari