Som en ple període de caça, i un dels mamífers rosegadors més preuats de la temporada és la llebre. Segons que explica el cuiner Josep Lladonosa, referent imprescindible de la cuina catalana de la segona meitat del segle XX, al volum 'El gran libre de la caça' (Salsa Books, 2005), molts dels plats més notables de cuina internacional són de llebre. Diu Lladonosa que n'és un exemple el civet de llebre, en què es reserva la sang abans de preparar-lo per poder lligar el contingut de la salsa que es fa després. Un altre plat important és la llebre a la 'royal', del Perigús, a Occitània, regió enaltida per les tòfones, que també intervenen en el plat. Lladonosa avisa que aquest plat és d'elaboració llarga i delicada.
El 2005 el cuiner ja advertia que aquest plat es trobava a molt pocs restaurants de l'estat francès, perquè demana molt de temps i paciència. A casa nostra en podem menjar en uns quants restaurants. Però hem triat un clàssic de la cuina empordanesa, el Motel Empordà de Figueres, que n'ofereix la recepta a la web. A més a més, també us oferim el vídeo d'un fragment de l'entrevista amb l'escriptor Narcís Comadira, que ara fa dos anys, quan en va fer setanta anys, el Celler de Can Roca el va homenatjar amb una llebre a la 'royal' feta amb vi de la Borgonya, el seu territori vinícola preferit (vídeo).
Aquest mamífer rosegador ja es cuinava antigament, i el trobem tant al 'Llibre de Sent Soví' com al 'Llibre de Coch', sobretot en el primer.