El diari Ebre es fa ressò avui dimecres 26 d'octubre d’una nova restricció sobre la pràctica de la caça a causa de l’aparició de diversos exemplars d’una espècie d’ànec amenaçada (ànec cap blanc - oxyura leucocephala), en una de les llacunes del Parc Natural del Delta de l’Ebre. El Grup Gepec-Ecologistes de Catalunya ha demanat als Serveis Territorials de Territori i Sostenibilitat i d’Agricultura a les Terres de l’Ebre –competent en la regulació de les activitats cinegètiques-, que no autoritzin la caça en les zones on s’ha vist aquesta espècie i finalment s’ha prohibit temporalment la caça –com a mínim fins el 31 d’octubre- a la zona del Goleró.
En aquest sentit, cal posar de manifest que el col·lectiu de caçadors de Catalunya en general i de les Terres de l’Ebre en particular és el primer interessat en mantenir un correcte equilibri entre la conservació de la natura i les espècies amenaçades, i la pràctica de la caça. Malgrat això caldria demanar a l’administració competent que a l’hora de prendre aquest tipus de mesures ho fes de manera consensuada, reunint i escoltant a totes les parts implicades i valorant alternatives viables i sostenibles a la conservació de les espècies i la pràctica d’una tradició ancestral, quelcom que no ha succeït en aquesta ocasió, ni en d’altres, on tan sols s’escolta una sola veu. Cal recordar que els caçadors de les Terres de l’Ebre ja han vist com se’ls endarreria l’inici de la temporada per qüestions administratives. Tot i les moltes informacions esbiaixades i interessades que es publiquen, el col·lectiu dels caçadors és un dels principals defensors i primers interessats en la conservació i la bona salut del medi natural.
Per altra banda, cal destacar que la gran majoria dels caçadors de Catalunya practica la seva afició, avui convertida en la millor manera, si no la única, de controlar la proliferació d’algunes espècies i els greus danys que causen al territori, sota una regulació estricte i d’una manera molt curosa –al contrari del que s’apunta en aquest article- respectant la normativa vigent i diferenciant correctament unes espècies d’altres, sobretot tenint en compte que es passen moltes hores en la natura i la coneixen bé. Aquelles persones que, en casos molt puntuals, no practiquen la caça de manera adient, són en la seva gran majoria no federats i mai es poden catalogar com a caçadors si no segueixen les normes ni entenen la conservació de l’equilibri en la natura com a una prioritat.