Conflictes entre caçadors i ciclistes han aflorat l’últim mes a les comarques de Lleida. A Rosselló, les alarmes van saltar el passat 30 de gener amb l’aparició d’una trampa que no tenia com a objectiu animals, sinó persones: un filferro amb pues estès a un metre d’altura entre dos arbres en un camí de bosc municipal, que forma part del vedat de caça local i que freqüenten també aficionats a la bicicleta de muntanya (BTT). Pocs dies després, caçadors de l’Alt Urgell van denunciar que ciclistes obrien sense permís les seues pròpies sendes en boscos de muntanya de propietat particular per practicar descensos a gran velocitat. De vegades coincideixen amb caceres de senglars malgrat que el perímetre de l’àrea de cada batuda està senyalitzat, fet que representa un considerable risc.
Els ajuntaments de les localitats afectades han exercit des d’aleshores com a mediadors entre els dos col·lectius, mentre plantegen mesures com reforçar la senyalització de les àrees de caça.
En el cas de Rosselló, el consistori va posar setmanes enrere sobre la taula la possibilitat d’establir una ordenança per regular l’accés d’uns i altres al bosc de titularitat municipal.
Les desavinences sobre l’accés al bosc per a diferents activitats esportives i altres com la recol·lecció de bolets vénen de lluny, però repunten en un moment en el qual la necessitat de controlar poblacions de conills i senglars han augmentat els dies hàbils per a la caça més enllà de les temporades que la Generalitat fixa cada any a l’ordre de vedes (vegeu el gràfic). S’hi sumen caceres amb permisos excepcionals davant de danys a l’agricultura. Tot plegat implica que caçadors i altres esportistes comparteixen més temps el medi natural.