El departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca portarà a terme aquest any un pla pilot de control de la població de senglars, ja que s’ha determinat que és una de les àrees on se n’ha accentuat la proliferació, dins una problemàtica que és general. Segons va explicar ahir la directora general de Gestió del Medi, Montse Barniol, aquest pla –que el 2017 ja s’ha dut a terme en altres comarques, com ara Osona– analitza quines són les zones més sensibles amb la recollida d’informació de fauna i, «una vegada coneixem la realitat i les densitats», concretar «amb caçadors i pagesos quines accions duem a terme conjuntament amb l’administració per ser més efectius a l’hora de controlar aquesta població». Barniol va detallar aquest compromís –recollit dins de les accions d’un Pla de Prevenció de Danys i Riscos de la Fauna Salvatge que es treballa des del 2016– en el marc d’una jornada que va tenir lloc ahir a Món Sant Benet per promoure la cuina del senglar (vegeu desglossat).
Estudis recents estimen en uns 140.00o exemplars la població de senglars que hi hauria a Catalunya, amb densitats que en algunes àrees, sobretot a Girona, arriben a ser de 20 caps per quilòmetre quadrat. Al Bages, a l’àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt, les darreres estimacions situen aquesta densitat a prop dels 10 exemplars per km2. Els darrers anys s’està arribant a caçar fins a 60.000 peces a tot Catalunya.
Barniol va explicar ahir, en el decurs de la jornada, que per combatre aquest creixement descontrolat s’estan fent accions en diverses direccions en l’àmbit general, sobretot direccionades a facilitar la tasca dels caçadors. Una de les que s’estan acabant de concretar és un nou decret, que es calcula que entrarà en vigor en un termini d’entre sis i vuit mesos, sobre la comercialització de la carn de caça. Un dels aspectes en què es treballa és en la creació de punts logístics de recollida de senglars, propers als llocs on fan batudes els caçadors, perquè aquests els puguin dur a aquests centres, on se’n faria un primer tractament i retirada de les vísceres, i a partir d’aquí comenci un recorregut de comercialització del qual se’n pugui seguir tota la cadena de manipulació, «perquè el que ens preocupa sobretot és la garantia de la salut i que no s’abandonin vísceres al bosc, que podrien ser un focus de transmissió».
De moment, en aquest sentit, una primera mesura que s’ha començat a emprendre com a suport a les colles de caçadors ha estat la ubicació de set contenidors en punts propers a batudes per als residus derivats d’aquesta caça, les vísceres. Se n’han posat al Montseny, als Hostalets de Balenyà, Girona i Rialp, i estan pendents d’instal·lar-ne a Ribes de Freser i Collserola.
Tot i que ja ha avisat que és impossible posar-ne per a cada colla de caçadors, ja que n’hi ha a tots els municipis de Catalunya, l'administració estudia, d’acord amb aquestes entitats, on col·locar-ne uns quants més.
L’administració es farà càrrec de la destrucció d’aquests residus, que fins ara requeia en les agrupacions de caçadors.
Uns 2.000 accidents anuals i altres xifres rellevants
Per al conjunt de les colles de caçadors de Catalunya, les últimes temporades de caça del senglar comporten uns costos globals d’uns 75 milions d’euros. És una de les dades que es van exposar a la taula rodona que va cloure la jornada que va tenir lloc ahir a Món Sant Benet. La va aportar Santi Ferron, tècnic de la Federació Catalana de Caça, que va detallar que aquesta xifra parteix del càlcul fet de quant costa cada batuda per peça, tenint en compte per exemple les despeses veterinàries i alimentàries dels gossos, els carburants, armes i llicències. La mitjana resultant és de 1.350 euros de cost per peça, i a Catalunya se n’han caçat els darrers anys a l’entorn dels 55.000 exemplars. Jordi Ruiz, subdirector
general d’Activitats Cinegètiques, va remarcar que aquesta sobrepoblació de senglars genera problemes en diversos fronts, que van des dels danys a l’agricultura fins al perill a les carreteres, estimat en uns 2.000 accidents anuals.
Alícia crea una guia per «anar més enllà del civet»
«La cuina del senglar» és un receptari que vol rellançar la gastronomia de la carn de caça
«Hi ha vida més enllà del civet», deia ahir amb un somriure el cuiner de la Fundació Alícia Marc Puig-Pey, mentre feia una demostració de diferents propostes culinàries amb el senglar com a element central, acompanyat del cuiner de Món Sant Benet i caçador per afició Jordi Álvarez. Tots dos han estat els autors de La Cuina del senglar a Catalunya, un receptari plantejat com una guia pràctica, que han creat a la fundació de ciència alimentària de Sant Fruitós, i que ahir es presentava oficialment davant dels restauradors.
Civet de senglar amb xocolata, pomes farcides, fricandó de senglar amb moixernons, canelons de senglar gratinats, trinxat de senglar, escudella de senglar, senglar amb mongetes del ganxet i, fins i tot, un carpaccio. Aquests són només alguns dels exemples que proposa la guia, que ha elaborat la Fundació Alícia amb el suport de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Si bé la majoria del senglar que avui es comercialitza a Catalunya acaba en plats de fora del país, l'objectiu dels impulsors de la iniciativa i de l'administració és fomentar aquest tipus de carn al país i que el consum pugui créixer. «Hem de recuperar que la demanda sigui aquí, com feien els nostres avis, i consumir senglar com un producte de proximitat dels nostres boscos», destacava ahir la directora general de Gestió del Medi, Montse Barniol.
Tot i que els nutricionistes elogien les propietats de la carn de senglar, encara hi ha una forta barrera per part de la població general a l’hora de llançar-se al seu consum.
Barniol destacava que el primer que cal és donar «garanties» a consumidors i comercialitzadores perquè aquell producte que volen posar al mercat sigui «totalment segur».
Toni Massanés, director de la Fundació Alícia, va destacar que «una part de la solució del futur és menjar-nos una part del problema». Segons Massanés, cal reivindicar la carn de senglar perquè és una de les més completes. Entre altres propietats, té poc greix, ferro i vitamines del grup B, «però el que més interessa del senglar és que la majoria de greixos que conté són àcids grassos oleics de bona qualitat». Per part de la Fundació Catalunya La Pedrera, Miquel Rafa va destacar que introduir el senglar a la cuina, a banda d'ajudar «a la reducció d'un problema per al país, també implica una contribució a la sobirania alimentària de Catalunya, o el que és el mateix, que el territori sigui el proveïdor dels aliments que necessita la població que viu al medi».
La cuina del senglar a Catalunya no és només un receptari, sinó també una guia pràctica per als professionals de la restauració que aborda aspectes com ara quins criteris cal tenir presents a l’hora d’aquirir la carn, on es pot
comprar, quines parts i especificitats culinàries té un exemplar, quins paràmetres permeten determinar-ne els nivells de qualitat, els mètodes més òptims de conservació i també les diferents tècniques de manipulació i d’elaboració i cocció.
DAVID BRICOLLÉ
www.regio7.cat/bages/2018/02/22/agricult...